El projecte del Banc d'Espanya ajorna l'inici de les obres i d'entrada tindrà un sobrecost de 2,3 milions d'euros

La transformació del Banc d'Espanya en el Banc de la Ciència i el Coneixement està en perill o, com a mínim, no es farà a curt termini. Les obres havien d'estar enllestides i pagades en un 70% el pròxim 20 de novembre per tal de no perdre la subvenció d'1,9 milions d'euros dels fons europeus FEDER, però no s'arribarà a complir el termini. Malgrat tenir llest el projecte executiu de les obres –es volien licitar la setmana passada–, aquestes no poden començar per culpa de problemes estructurals a l'edifici. Aquesta és la conclusió d'un estudi lliurat a l'Ajuntament de Tarragona el passat 5 de juny. El reforç estructural suposarà un sobrecost de 2,3 milions, xifra que fa enfilar el cost total fins als 7,2 milions, ja que el pressupost del projecte inicial era de 4,9. Aquests 2.290.850 euros de més impliquen, de moment, l'ajornament de les obres de transformació. Per no perdre la subvenció del FEDER, el consistori ha tramitat ja una pròrroga. D'altra banda, té la intenció de recórrer a altres ajudes, com els Fons Next Generation, ja que es vol evitar destinar una suma desmesurada de diners provinents de les arques municipals i comprometre altres projectes a la ciutat.

El Banc d'Espanya, un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), fa més de 17 anys que no té cap ús i haurà d'esperar un temps més –indeterminat– per tal que torni a tenir activitat. Això no serà així de moment, ja que cal fer un reforç estructural del sistema dels pilars, forjats i fonaments d'aquest emblemàtic edifici de la Rambla Nova abans de començar les obres de transformació. Ara per ara, l'estructura del Banc d'Espanya «no és compatible amb cap ús de pública concurrència», detallava Jordi Fortuny. El director d'aquest projecte deia que l'estructura «no és suficient per poder garantir les condicions de seguretat».

Aquest edifici «té una façana robusta, però l'estructura no és prou sòlida», deia Fortuny. Davant un eventual enderroc interior per construir-hi de nou, el director del projecte ho descartava –malgrat que sortiria més barat– per la protecció patrimonial amb la qual compta el Banc d'Espanya. Quant a la seguretat, Xavi Puig, conseller d'Urbanisme, justificava la necessitat de dur a terme la millora de l'estructura abans d'iniciar les obres de transformació: «Tampoc farem un Teatre Tarragona, havent d'invertir diners per raons de seguretat després de ser inaugurat».

Segons el govern municipal, el retard de les obres i l'elevada xifra de sobrecost es deu a diversos motius. Per una banda, la inversió addicional a causa del reforç estructural necessari té una xifra tan elevada perquè els darrers mesos el preu del ferro ha patit un increment molt important. D'altra banda, la redacció del projecte executiu s'ha demorat a causa de dos factors importants. L'Estat d'alarma durant bona part de la pandèmia va condicionar la feina dels equips de treball formats pels tècnics municipals. A més, l'anul·lació del POUM del 2013 va fer que tornés a ser vigent el del 1995, amb uns criteris més restrictius quant als BCIL.

No a un nou Jaume I

La xifra disparada respecte al pressupost inicial ha trastocat els plans de l'Ajuntament de Tarragona. L'equip de govern té clar, no obstant això, que no vol repetir errors del passat i eixugar el sobrecost amb diners de les arques municipals. «El que no farem, per responsabilitat amb els diners públics, és convertir el Banc d'Espanya en un nou Jaume I, amb una borratxera de diners sense control ni mida i amb un dispendi ni sostenible i controlable per aquesta ciutat», raonava Fortuny. De fet, l'Ajuntament aportava tres milions d'euros al pressupost inicial. «Si n'hem de posar una mica més, d'acord, però no ens beurem l'enteniment», raonava Puig. Així, l'equip executiu no vol incórrer en un «endeutament delicat» i tampoc restar diners a altes projectes futurs a Tarragona, tal com recalcava Puig: «Si destinéssim 2,5 milions més, aquests deixarien d'anar cap a altres equipaments. La ciutat, però, necessita inversions en altres llocs».

D'aquesta manera, l'Ajuntament està obligat a trobar fonts de finançament complementàries si no vol deixar perdre el projecte del Banc de la Ciència i el Coneixement. «No descartem un pla Z, si convé. La determinació és tirar endavant el projecte i no jugar-nos-la a una nova possibilitat», esgrimia Fortuny. Les esperances del govern municipal passen per diversos elements. La pròrroga per conservar la subvenció d'1,9 milions dels FEDER ja està tramitada, però l'endarreriment ho complica tot. D'altra banda, el consistori ja ha posat la mirada als fons europeus Next Generation. Amb relació a aquestes subvencions, Puig deia que «la lliçó és anar-hi amb projectes madurs» i que, en aquest sentit, «la ciutat no en té cap de més ben preparat que aquest». Si més no, una subvenció dels Next Generation no arribaria a curt termini.