«He condensat fets que han passat a diferents llocs , tanta maldat junta no pot ser real»

Un home anomenat Tallaferro agonitza esbudellat al celler de casa seva, en un poble fictici anomenat Saurri, al Pirineu, prop d'Andorra. A partir d'aquí, cap on avança, la novel·la?

És una història que passa en un poble fronterer on hi ha contraban i especulació per unes pistes d'esquí. Allà hi ha el personatge de Tallaferro, que ho rebutja. La trama està ambientada en els successos de la muntanya de Tor, que és una cosa que va influir molt en la meva família, i per això molts successos que explico han succeït de veritat. Després, hi ha altres personatges, més o menys secundaris, i altres successos més o menys bèsties, que presento des de la perspectiva de l'humor negre, perquè és el que et salva quan l'ambient és tan fosc i truculent.

Saurri és inventat, però l'entorn sí que és real. Vostè és nascut a Pont de Suert i va créixer a la Vall de Boí.

Sí, he plantejat el poble com un lloc on totes les cases es coneixen. Una vall tancada, on has de sortir per on has entrat, i una comunitat aïllada. Jo l'entenc gairebé com si fos una persona aïllada, que s'obsessiona i se sent ofesa per coses que són nimietats. Al final, agafes mania al veí, i aquest odi, a més, es transmet entre generacions, això a mi m'ha passat. Però la novel·la és una exageració, una condensació de fets que han passat en diferents pobles… Tanta maldat junta no pot ser real.

Certament a la novel·la hi ha molta violència i molts morts, però tot plegat es viu amb molta normalitat, al poble.

Suposo que és com a la guerra, que maten una persona i no fas cas del cadàver. A Saurri mor gent i ho accepten com si fos el dia a dia. De totes maneres, a la història no hi ha una cronologia, però s'entén que transcorre durant trenta anys i, per tant, el mal no és tan condensat com sembla.

Les dones tradicionalment han estat en un segon pla en l'entorn rural. Aquí, en aparença, també, però en realitat els homes ballen al ritme de la seva música.

Sí, aquesta novel·la és una mica masclista perquè el tracte amb les dones és de masclisme, però en realitat el que els salva són les dones. L'amor és l'única forma de tendresa de la novel·la, el que et trobes al llit, el dels que s'estimen. Fins i tot per Tallaferro: qui el marca més és Martina de Casa Coc, que és la persona que estima i no estima.

El lector se sent cridat a arribar al final per resoldre l'assassinat, però ens fa trencar el cap per trobar la solució.

M'agrada fer pensar el lector, però deixo pistes suficients per saber el que ha passat.

És biòleg i bioquímic de formació. Què el porta a escriure?

Vaig marxar del poble per estudiar i em vaig trobar amb la soledat de la ciutat. Escriure era una escapatòria. Suposo que també escric perquè llegeixo molt, m'encanta llegir. També ho visc com un passatemps, un repte que em poso a mi mateix.