«Santa Tecla és la passió de la gent, la cultura i els carrers de la ciutat»

—Com sorgeix la idea de fer el documental?

—Mireia Palleja: Tot plegat va arribar quan vam saber que s'estava preparant una Festa Major diferent i especial per commemorar els 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla. Jo soc de Tarragona de tota la vida, però mai he viscut la festa des de dins, només l'he gaudit. Tinc molta gent al meu costat que forma part d'alguna entitat o associació i m'explicaven coses curioses, així que em va semblar interessant fer un documental que expliqués a la gent com jo, com es viu la festa des de dins.

—Què explica 700 anys i un dia?

—David Aymerich: Hem intentat donar notorietat a aquelles persones que fan la festa i que no sempre estan a primera línia. Intentar allunyant-nos dels noms més coneguts expliquem la història de la festa per aquestes persones, en gran part anònimes i reivindiquem la feina i la implicació de tanta gent. Aquesta intenció l'hem ficcionada i el documenta'l està fet a partir del punt de vista d'un grup de nenes i nens que han de fer un treball sobre Santa Tecla.

—Quines són les vivències o testimonis que més us han cridat l'atenció?

—Javi Barón: Quedar-se amb un testimoni seria injust. Però el que crida realment l'atenció de tot plegat és com tothom respon el mateix: que les entitats que formen part del Seguici són realment una família. Les vivències de cadascú són diferents, però la passió i les ganes que els empenyen cada dia són les mateixes, és al·lucinant, soc tarragoní i no m'havia imaginat mai tot aquest amor a la festa. És tan real allò que diuen que l'any comença per Santa Tecla i no per Cap d'Any!

—La festa i la pandèmia no són una bona combinació. Us heu trobat amb problemes a l'hora de produir la peça?

—MP: Ha estat realment molt complicat, vam haver de fer un càsting per seleccionar les nenes i nens que protagonitzen el documental, en ple confinament! Va ser una bogeria, vam rebre més de 600 correus! Després vam rodar les entrevistes amb les entitats, colles castelleres i associacions a l'agost, amb molta cura que no passés res. Després volíem tornar a rodar, però trobar-nos amb tantes persones diferents de nou era molt perillós i fins fa poc no vam poder acabar. Era un risc, tota una aventura, però s'han fet les coses bé i no ha passat res. Podria haver estat millor sense la pandèmia? Suposo que si, hem hagut d'anar muntant un puzle i la idea original ha mutat, però la pandèmia li dona al documental un valor especial que segurament d'aquí a 10 anys el farà més especial.

—El documental sobre l'Eduard Boada va tenir un gran èxit i ara les expectatives són molt altes, com encareu la presentació del diumenge?

—JB: La Mida del Temps va tenir una acollida espectacular, no ens ho esperàvem! El personatge i que l'Eduard fos pregoner aquell any va ajudar a tot plegat, fins i tot va ajudar al fet que la Mireia i jo decidíssim tirar endavant una idea que feia temps que ens rondava. Ara només esperem posar el nostre petit gra de sorra a la festa, posar valor als testimonis dels entrevistats i que es conegui la seva tasca. Si la gent que el veu s'adona de la feina i la passió que hi posen i veuen l'esforç i el valoren, estarem més que satisfets.

—Després de l'estrena, es faran altres passis? Es podrà veure per televisió o per plataformes en línia?

—DA: No es faran més passis, però els que no hi puguin anar podran veure'l per TAC12.

—Us heu endinsat en l'essència de la festa, què és per a vosaltres Santa Tecla?

—Santa Tecla és la passió de la gent, la cultura i els carrers de la ciutat.