«Tenim massa coses que ens venen donades i no hem estat a l'altura»
El cantant d'òpera i pregoner de Santa Tecla, Àngel Òdena, fa un discurs en el qual reclama que la ciutat agafi més empenta
«De tots els escenaris d'arreu del món que he trepitjat en 25 anys, que són molts, la casa de tots els tarragonins és el que em fa més respecte», ha dit Àngel Òdena des del balcó de l'Ajuntament de Tarragona. El cantant d'òpera local ha estatl'encarregat de fer el pregó de la Santa Tecla del 2021, amb un discurs que ha repassatamb nostàlgia el passat i va donar un toc d'atenció a polítics i tarragonins per tal que la ciutat agafi més empenta i deixi enrere el complex d'inferioritat. Amb tot, el baríton reconeixia que «no hi ha més orgull que portar el nom de Tarragona pel món». Després del pregó s'ha encès la tradicional tronada d'inici de Festes, que ha omplertla plaça de la Font de morters, petards i pólvora. Per acabar, Amparito Roca a càrrec de la Tradiband, també tota una tradició. Tot plegat sota l'atenta mirada dels bars. Bona part dels establiments, en peu de guerra amb l'Ajuntament, han apujatla persiana. Això sí, sense terrasses i servint –més aviat poques– consumicions a l'interior.
El parlament d'Òdena ha anatprecedit d'un discurs de Pau Ricomà. L'alcalde va destacar que «Tarragona té una de les millors veus de l'òpera, amb un tarragoní que porta el nom de la ciutat arreu del món». El batlle ha destacatla «passió, art, interpretació i pur talent» del baríton. «Valorem que Òdena és nostre, que és d'aquí, que és de casa. Sempre vinculat a l'activitat cultural de Tarragona, ja que s'estima la ciutat amb devoció», celebrava Ricomà.
«A Tarragona tenim moltes coses que ens venen donades. Potser massa. Hem estat a l'altura? No». El pregó d'Àngel Òdena –que aquest estiu va protagonitzar Rigoletto al Camp de Mart i rebre la proposta de protagonitzar el parlament li «va sobtarmoltíssim»–, va teixir-se entre l'acidesa i la passió. Efectivament, el baríton va picar el crostó a la ciutat per viure massa acomodada des de fa dècades. Òdena feia referència a béns immaterials que són la imatge i el motor de Tarragona, com les pedres romanes o la sorra de la platja. No obstant, «les persones som la Tarragona que viu», recordava el cantat d'òpera. Òdena ha recalcat que «massa vegades hi ha una manca d'estima col·lectiva malaltissa» però que «poder-ho canviar està a les nostres mans, ja que serem el que volem ser». «La capitalitat ens l'hem de guanyar dia a dia. Tenim el dret i l'obligació de fer-la la joia de la Mediterrània», reblava.
D'aquesta manera, Àngel Òdena ha demanat«que la cultura sigui part de l'eix transformador» de la ciutat. Una cultura tarragonina que va ser, també, el fil conductor de tot el pregó. «Sóc un TTV, un tarragoní de tota la vida, amb més de vuit cognoms catalans del Camp de Tarragona», ha reivindicat. «Que Santa Tecla sigui sempre la porta d'una nova esperança i de nous reptes. Ja són massa anys de mediocritat», reclamava Òdena. Així, la vida cultural del baríton lligada a la ciutat és molt rica. El tarragoní té lligams amb el Conservatori, els Nazarenus de la Setmana Santa o la globalitat de Santa Tecla. «Dames i Vells és qui em va impactar més. Deixaven de drap brut a tothom. Van obrir els ulls a la nova Tarragona, més oberta, plural i desvergonyida», recordava sobre la recuperació del ball, que es va produir durant la seva joventut. Amb els anys, sobretot amb la fi de la dictadura i amb una explosió de la cultura popular, «la festa es va fer gran i tothom volia sortir al Seguici».
Òdena, nascut a pocs metres de la plaça de la Font, a l'hospital de Santa Tecla, també ha tinguttemps per recordar la seva família, especialment els seus pares, l'Angelet del Saavedra i la Rosita de les Escales de l'Arbós. Precisament, Òdena recordava com «cada dissabte anàvem a passejar per la Rambla i com que el meu pare coneixia a tothom, vaig acabar odiant les tardes de dissabte». L'educació del baríton ha començatal Sagrat Cor, i també ha passat pel Sant Pau, el Seminari i, finalment, la facultat de la universitat a la plaça Imperial. «Que el Chartreuse ens il·lumini i que l'espineta ens marqui el camí» va ser la frase que Òdena va fer servir per cloure el pregó.