El Seguici Popular esquiva la pluja i torna a fer gaudir els tarragonins dos anys després

Dos anys després, Tarragona ha tornata ser ella mateixa seguint els cànons de cada 22 de setembre. El ritual més icònic de Santa Tecla es s'ha recuperatde forma més o menys fidel a la plaça de la Font, adaptant-se a la pandèmia i superant la dolorosa absència de l'any passat. Un retorn del Seguici Popular, com a mínim el de la primera tanda de lluïment, que ha estaten entredit gairebé fins a última hora. La pluja ha caiguta la ciutat des del migdia i fins una estona abans de començar, però a l'hora de la veritat la patrona tarragoninaha intervingut i, fins i tot, el sol ha acompanyatdurant tot l'acte. Així, 800 persones s'han congregata les taules i cadires davant l'escenari –substitut del recorregut pels carrers de la ciutat– en la primera tanda, mateix nombre assolit en la segona. Gairebé ningú ha fallata la seva cita, ja que les entrades per accedir-hi es van exhaurir en pocs minuts el passat 15 de setembre i no hi ha hagutpràcticament cap localitat buida. Les ganes i la il·lusió, especialment dels més petits, eren palpables.

Les mascaretes amaguen mitja cara, però quan les emocions són fortes, aquestes són evidents. L'alegria era la més comuna entre la canalla, que frisava per tornar a veure els elements de foc, les bèsties, nanos, gegants i balls, tots seguint l'ordre tradicional. La major diferència amb la forma tradicional del Seguici Popular ha estatla distància entre elements i públic. Una fredor que, en aquest cas, era un mal menor. L'Aina n'era un bon exemple. Aquesta nena, que seia a prop de l'escenari, ha trobat a faltar ser més a prop: «A mi m'agrada més posar-me a dins amb el foc. És millor que mirar-ho! Però ja és alguna cosa. Com que no hi haurà Correfoc, tinc ganes de veure l'Àliga». Al seu costat, el Martí ha preferit veure la Mulassa que, entremaliada i juganera com ella sola, sempre fa les delícies dels més petits.

Una Santa Tecla diferent

Les sensacions des de dins del Seguici Popular han estat semblants a les del públic. No era el mateix de sempre, però les ganes contingudes des de l'any passat han pogutper fi alliberar-se. Han obertla tanda de lluïment, com mana la tradició, el ball de Diables i la seva carretillada. La lògica diu que després és el torn del Drac de Sant Roc, i així va ser. La bèstia ha pujatlentament i amb cura per la rampa d'accés per acabar ballant sota el foc i la pólvora, mentre les primeres files de taules s'han buidatdurant uns minuts. L'encarregat de pujar el Drac a l'escenari ha estatXavier Grané. Aquest membre de l'entitat ha assegurat estar «nerviós com un nen petit», ja que «gairebé no recordava ni com portar-lo» després de dos anys. «Hi ha poc públic, però la il·lusió no te la treu ningú», deia Grané, que sobre el format d'escenari ha apuntat que «està clar que prefereixo això que res, ja que estem més a prop de la Santa Tecla que volem». Un cop han fet la seva intervenció la Víbria i el Griu, els menys amants del foc han tornata ocupar les posicions de privilegi davant l'escenari.

Les que es s'han sentitcòmodes sobre l'escenari han estatles bèsties. L'Àliga i la Mulassa han fetaixecar de la cadira grans i petits en un dels retorns més esperats del Seguici del 2021. Després de la Cucafera, haarribatel torn del Lleó. Ja de per si solemne, aquesta peça ha estrenatun nou ball protocol·lari. «Ha anat molt bé», reivindicava Francesc Martorell. El satisfet cap de colla del Lleó ha explicat que han estat «dues setmanes assajant dia sí i dia també i estàvem una mica nerviosets». L'estrena, sobre l'escenari, donarà pas en un futur als còdols de la Part Alta: «Esperem que l'any que ve tornem a la normalitat al carrer», deia Martorell.

Davant l'Ajuntament han ballatels Negritos, els Gegants de la Ciutat i els del Cós del Bou. Abans, el Magí de les Timbales i, després, els Nanos, han aconseguitconnectar amb el públic i salvar una distància que és inimaginable per a aquests dos elements. Darrere seu, ja ha estattorn per a tots els balls del Seguici Popular, amb una idiosincràsia ja més apta per actuar sobre un escenari: Bastons, Pastorets, Turcs i Cavallets, Patatuf, Cercolets, Gitanes, Valencians, Cossis, Set Pecats Capitals i Moixiganga. Tot plegat acompanyat de la indispensable música de grallers i bandes. «És recuperar el que portem dos anys esperant. Una situació bastant excepcional, però les ganes estan com mai i això ho compensa», confessava Esteve Bou, del Ball de Gitanes. Ho feia abans d'entrar a plaça, al carrer de Sant Domènech, on es vivia un ambient 100% tecler.