«Les paraules tenen un poder enorme, i la paraula escrita, encara més»

—La vida és un espectacle?

—Ho és, en el sentit que és admirable i digna de ser vista amb l'atenció amb què es va a un espectacle, amb l'actitud de fixar-s'hi. Aquesta és l'actitud que he après gràcies al fet que soc escriptor. Si ens toca estar en una sala d'espera, a part de queixar-nos pel temps que estem perdent, podem intentar gaudir de l'espectacle que se'ns ofereix.

—Això vol dir mirar-nos la vida amb actitud de voler veure-hi coses.

—Sí, moltes vegades no parem compte del que ens envolta, cal fer un petit esforç i tenir l'actitud de badar de manera activa.

—Com descriuria el seu llibre, 'L'espectacle de la vida'?

—Pertany al gènere del dietarisme. Hi ha coses que he vist o viscut entre el 2007 i el 2021, però no són unes memòries. Passo de llarg dels fets més transcendents, punyents o emotius, tot i que hi ha coses que al final s'acaben transmetent. No explico quan neix mon fill ni quan mor mon pare, però al final el llibre també s'impregna d'aquestes coses.

—Les converses amb el seu fill són presents a tot el llibre. La mirada del nen resulta d'allò més clarivident.

—Tots els que som pares ho sabem. Amb la seva inconsciència i frescura, els nens veuen les coses més clares sense el soroll de fons que arrosseguem els adults. I amb la seva innocència ens transmeten els dubtes que també nosaltres tenim. Jo recomano a tothom que escrigui el que diuen els fills. Quan, al cap d'uns anys, ho llegeixin, serà tot un regal.

—Al llibre hi trobem un triple paisatge: emocional, literari i geogràfic. Quina és la gènesi de tot plegat?

—L'any 2006 soc un escriptor que no coneix ningú. Pensant en com puc arribar a la gent, obro un blog, explico que he fet un llibre, parlo de la presentació… Vaig explicant les meves activitats literàries, però no amb un aire periodístic, sinó emotiu i literari. I de la necessitat d'alimentar el blog sorgeix l'anar explicant coses del dia dia. Amb el temps, entro en contacte amb Petròpolis, que publica els primers dietaris. Després arriba aquest llibre, que fem en col·laboració amb les dues editorials, Petròpolis i Ganzell.

—Reivindica constantment el poder de les paraules i confessa sentir-se fascinat per elles des de ben petit.

—Sí, les paraules tenen un poder enorme, i la paraula escrita, encara més. Cadascuna té un pes específic i, no només quan són verbs o substantius, un determinant, per exemple, també el pot tenir: no es el mateix aquest amor que aquell amor. Soc lector des que tinc memòria i les paraules sempre m'han cridat l'atenció. Al llibre explico que a Tortosa van posar el nom de la ciutat en lletres grans i tothom que passa per allà s'hi fa fotos, com crios. La lletra ens sedueix, som animals literaris.