Diari Més

Societat

Protecció Civil crea un espai de diàleg per recollir les demandes veïnals davant del risc químic a Tarragona

El teixit associatiu reclama que els missatges massius s'adaptin a la diversitat cultural i que s'instal·lin els sensors

Els membres de Protecció Civil en la jornada feta a Tarragona per dialogar amb les entitats veïnals sobre el risc químic.

Protecció Civil crea un espai de diàleg per recollir les demandes veïnals davant del risc químic a TarragonaACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Protecció Civil s'ha reunit aquest dissabte amb el teixit associatiu de Tarragona per presentar la feina feta en els últims mesos per l'equip de CareNet de la Universitat Oberta de Catalunya. En la jornada, s'han recollit propostes per millorar la gestió i la comunicació del risc a la zona del polígon petroquímic sud de la ciutat, més enllà de les mesures del Plaseqta. «Són barris amb diversitat cultural i ho hem de tenir en compte en els missatges», ha dit la directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat.

Les entitats veïnals reclamen més informació en el cas d'una emergència i han exigit que s'implementi la transposició de la normativa europea perquè arribin els missatges massius i que s'instal·lin els sensors i sonin les sirenes.

Des de fa mesos, l'equip d'investigadors de CareNet, Care and Preparedness in the Network Society, Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, ha organitzat trobades amb grups reduïts de persones vinculades als barris de Ponent de la ciutat i a les poblacions properes per tractar com van viure l'explosió d'IQOXE – on van morir tres persones el 14 de gener del 2020- i per conèixer les inquietuds i necessitats veïnals davant de futures emergències químiques a la zona. De fet, la jornada ha servit per constituir un espai de diàleg entre la ciutadania i els representants del Govern. «Ens han explicat el seu neguit i com vam viure l'accident, sobretot com haurien de ser les comunicacions; a partir d'aquestes deteccions les adaptarem a les properes campanyes», ha detallat Salvat.

En la trobada, s'han posat en comú dubtes i propostes que prèviament s'havien seleccionat pels cinc grups de treball reunits durant el mes d'octubre. L'informe final es farà públic quan s'acabi l'estudi. Els investigadors de CareNet van engegar el projecte com una de les mesures per millorar la gestió de les emergències. L'estudi és un encàrrec de la Direcció General de Protecció Civil en el marc del nou Plaseqta, aprovat posteriorment a l'accident d'IQOXE. «La jornada està sent molt interesant perquè s'ha trencat el gel i veiem molt positivament que hi hagi un diàleg que posi sobre la taula la vessant més emocional del que va suposar l'explosió», ha subratllat l'investigador i doctor en Psicologia Social de la UOC i coordinador de CareNet, Israel Rodríguez.

Rodríguez també ha assenyalat que és rellevant que des de Protecció Civil s'expliqui la feina que van fer aquell dia i que parlin sobre les lliçons apreses arran de l'accident. El nou espai de diàleg neix amb la voluntat que tingui continuïtat per aprofundir en la millora de la gestió i comunicació del risc a la zona petroquímica de Tarragona.

Per la seva banda, la psicòloga de l'Institut de Serveis Socials de Tarragona, Isabel Lorenzo, que ha participat en la jornada, ha explicat que l'accident d'IQOXE va marcar un abans i un després en les persones més afectades per l'explosió, com ara els veïns de l'edifici on va morir una de les tres víctimes. «Va ser un moment de molt de xoc, la intervenció de primera instància va anar bé per evitar efectes posteriors, tot i que moltes persones van haver de ser derivades al servei de salut mental per l'ansietat i l'estrès posttraumàtic que els va causar l'accident», ha indicat.

Missatges massius d'avís a la població en les emergències

Les entitats veïnals que han participat en la jornada han reclamat més informació i que s'implementi el sistema d'avisos per SMS Cell Broadcasting per alertar a la població en situacions d'emergència química. «No s'han complert cap de les nostres demandes, les sirenes no sabem si sonaran o no, els missatges massius no sabem si arribaran mai, al cap de dos anys no hi ha sirenes ni sensors», ha denunciat el representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Justo Velilla.

Des del Departament d'Interior han recordat que la Unió Europea ha donat fins al 21 de juny del 2022 als països perquè transposin la directiva comunitària que ha de regular el servei de missatgeria massiva. «Insistim constantment al Ministeri que acceleri al màxim aquest procés, també hem demanat que els polígons de Tarragona puguin ser les proves pilot d'aquesta tecnologia, prèvia a la seva autorització», ha assenyalat Salvat. Per això, la directora de Protecció Civil ha tornat a reclamar a l'Estat que acceleri la implementació del sistema, ja que també és una de les demandes veïnals.

56 sensors de toxicitat al sector químic dels polígons nord i sud

En paral·lel a la jornada, Salvat ha explicat que s'instal·laran 56 sensors de toxicitat al sector químic dels polígons nord i sud de Tarragona en els pròxims dies, tal com van anunciar a mitjans d'octubre. Pel que fa a la col·locació de tres noves sirenes d'avís de risc químic, dues a Reus i una a Salou, es farà de cara l'any vinent. Tot i això, des de les entitats veïnals desconfien que es faci efectiva la instal·lació d'aquests aparells. «Ens van dir fa catorze setmanes que els posarien la setmana vinent i no ha estat així», ha lamentat Velilla.

tracking