Judicial
Els advocats de Tarragona demanen revocar les mesures que els impedeixen entrar als jutjats fins l'hora de la vista
L'ICAT lamenta les molèsties que suposa per a professionals i usuaris haver-se d'esperar durant «hores» al carrer
L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona (ICAT) ha demanat aquest dilluns que es revoquin les mesures sanitàries que els impedeixen entrar a les instal·lacions dels jutjats fins l'hora de la vista. La degana de l'ICAT, Estela Martín, ha lamentat les molèsties que suposa per als professionals i usuaris, ja que s'han d'esperar «durant hores»al carrer. Arran de la pandèmia només es permet accedir als edificis en el moment del judici i els habituals endarreriments que hi ha en algunes seus fa que les estones d'espera siguin incòmodes. Martín ha aprofitat per reclamar una Ciutat Judicial a Tarragona, que permetria centralitzar les dependències i evitar inconvenients com aquests.
En el cas dels jutjats socials i de primera instància la limitació d'aforament fa que fins a més d'una desena de persones puguin estar esperant al carrer, amb només un banc per poder seure. «Normalment hi ha retards bastant greus i hem d'esperar amb els clients o els pèrits, ja plogui o faci sol», ha dit Martín. La problemàtica també afecta els estudiants en pràctiques, que no poden entrar a veure les sessions. A més, la degana ha expressat la incomoditat que suposa que les dues parts enfrontades s'hagin d'esperar a la porta i ha reconegut que en alguna ocasió s'ha produït alguna situació violenta.
La situació es repeteix en altres seus, com als jutjats penals. I a l'Audiència Provincial la situació es va arreglar tot just la setmana passada, quan es va tornar a autoritzar l'entrada a l'edifici. «Reclamem a l'administració que hi posi una solució complint la normativa sanitària, amb mascareta i distància de seguretat, però que ens deixin accedir dins a l'hora que ens toca fer el judici», ha sol·licitat la degana de l'ICAT. Per Martín, tot neix de la «manca d'una ciutat de la justícia i d'una seu única on tothom pugui fer la seva feina o exercir els seus drets de manera digna».