Descobreixen l'aqüeducte Tàrraco, previ al Pont de les Ferreres

Les tasques de treball de camp del projecte Els Aqüeductes romans de Tàrraco (Projecte Quadriennal, Generalitat de Catalunya, CLT009/18/00098) s'han centrat enguany en l'aqüeducte del Francolí i, més concretament, en localitzar tot el seu traçat i aprofundir en el seu coneixement.

La principal sorpresa dels treballs ha estat la troballa d'un aqüeducte més antic i de característiques totalment diferents. Aquest aqüeducte primigeni, el primer que es construí a Tàrraco, agafaria l'aigua del Francolí, a l'alçada de Puigdelfí, i la duria a la ciutat després de recórrer uns 18 km.

S'ha localitzat en diversos punts i les seves característiques són: que està excavat a la roca, sense cap mena de revestiment, i amb unes mesures d'1 m d'amplada a la base i una profunditat variable d'entre 0,60 i 2,50 m, depenent de la topografia. La seva secció és trapezoidal o rectangular –segons els trams– i era un canal a cel obert. En un moment determinat aquest canal va quedar reblert de llims on van anar creixent algues com a conseqüència d'una manca de manteniment i ja no va ser netejat.En el seu interior s'hi han trobat nombrosos cargols de la família dels limneids, típics d'aquest biòtop. Aquest fet va succeïr possiblement en època d'August –en els llims es troben només fragments de ceràmica ibèrica i àmfora itàlica–, quan el nou i flamant aqüeducte que prenia l'aigua de Puigpelat –anomenat Aqua Augusta– va ser construït.

Quan un temps després es va bastir un nou aqüeducte que agafava l'aigua més amunt, al torrent de la Fonollosa, la nova canalització es va superposar a l'antiga, de manera que en diversos llocs poden observar-se els dos aqüeductes, un damunt de l'altre. Hi ha, però, una divergència important. Com en el primer aqüeducte no existia el Pont de les Ferreres, el canal feia un recorregut de 3 km més en la zona on neixen els tres barrancs que conflueixen en el Pont.

Aquest canal retallat a la roca és visible inclús en fotografia aèria i serveix en part com a límit entre finques. És un fet important perquè demostra que l'aigua arribava a Tarragona sense la necessitat del Pont del Diable. D'aquest primer aqüeducte se'n coneixia algun indici, però ha estat ara que s'ha pogut confirmar amb total seguretat. De fet, el professor Sánchez Real ja havia comentat, fa 80 anys, que en la sortida del Pont de les Ferreres semblava que hi havia un canal que anava també en direcció contrària; i més recentment unes excavacions en terme de Perafort van detectar-ne un tram, tot i que no quedava clar si era una reparació puntual.