Els migrants sense sostre que arriben a Tarragona acaben revictimitzats per les drogues

Tres de cada deu adolescents que reben tractament al Centre d'Atenció i Seguiment de drogodependències de Tarragona (CAS) són joves migrants sense sostre que arriben acompanyats per educadors municipals. A la traumàtica història de la migració sense acompanyament que pateixen se li suma, doncs, el de l'addicció a certes substàncies, com ara el cannabis o les benzodiazepines. Es tracta d'una «revictimització» d'aquests joves, segons la coordinadora del CAS, Blanca Carcolé, que s'inicien en el consum perquè en els primers moments d'angoixa, per a controlar-la, les prenen tranquiŀlitzants sota recepta. A partir d'aquí, «com que no hi ha recursos específics per a aquest segment de joves, acaben a les nostres mans», deia Carcolé.

El CAS té un programa específic d'atenció a adolescents (menors de 18) amb problemes associats al consum de substàncies psicoactives que amb la pandèmia, tot i rebaixar l'activitat per les restriccions, va atendre 37 joves, gairebé la meitat dels quals amb problemes amb el cànnabis. Els opiacis es van situar en segona posició i van suposar un problema per al 16% dels usuaris d'aquest programa.

El que tenien en comú la major part d'aquests adolescents i que és una problemàtica que encara es dona, es que com a segona droga tots ells tenen l'alcohol. «És la droga secundària predominant però tenen assumit en el seu interior que no es tracta d'una substància tòxica i en fan un ús tendent al risc», explicava Carcolé. «L'addicció al cànnabis és un tipus d'addicció diària, és a dir, qui en consumeix ho fa cada dia, mentre que l'alcoholisme és més de cap de setmana i, per això, no el tenen associat a un problema», va apuntar Noemí Vivas, psicòloga del centre.

Per altra banda, cal destacar que pel que fa als menors de 22 anys atesos pel CAS, el 54% provenia del Programa de Sancions Administratives. És un programa dirigit a aquest segment de població de consumidors de substàncies que s'han vist sotmesos a un procés sancionador a nivell administratiu per consum propi o tinença i que se sotmeten voluntàriament a un tractament curt, segons està contemplat per llei. És una manera, doncs, d'estalviar-se la multa.

Respecte al 2019, aquests casos es van incrementar en un 46%. «Alguns d'aquests fan les sessions bàsiques» comentava Vivas, però el perfil habitual és el d'un jove que segueix la teràpia fins al final. Aquestes teràpies no tenen una durada mitjana establerta ja que depenen de cada cas, de si estan associats al consum d'altres estupefaents o a altres problemàtiques, també de salut mental. Les teràpies «no només van dirigides a la pròpia addicció, si no també a les conseqüències d'aquesta en el jove i en el seu entorn», apuntava Vivas.

Alguns d'aquests joves, la minoria, requereixen en algun moment l'ingrés hospitalari, però «el més freqüent es que se'n surtin sense arribar a aquest extrem» assegurava Carcolé.

Primeres visites

Les darreres dades del CAS no proven que la pandèmia hagi fet aflorar més casos de drogodependència però sí mostren que l'alcohol, amb 164 casos, és el principal motiu entre els adults per a una primera visita al centre. La cocaïna se situa en segona posició seguida d'aprop per l'heroïna, amb un total de 130 i 114 inicis de tractament. Al contrari, respecte l'any 2019, els tractaments per alcoholisme van disminuir un 27,7% i els de cocaïna un 22,6%, tenint en compte però que les restriccions van poder afectar a l'aflorament de casos reals.

La major part dels usuaris van accedir als serveis del CAS per iniciativa pròpia, però també es van incrementar els usuaris derivats per serveis legals com ara l'esmentat de les sancions i, també, el de les Mesures Penals Alternatives (MPA).

En aquest segment, les dades varien molt de les relatives als joves procedents de sancions, ja que la droga més consumida entre les persones que compleixen MPA és la derivada dels opiacis, sobre tot heroïna, en un 48% dels casos. En segon lloc se situa l'alcohol, amb un 23% dels casos que han iniciat tractament per primera vegada i després la cocaïna, amb un 18%.

Pel que fa al perfil dels que inicien el tractament, el 80% dels casos correspon a homes, amb edats compreses entre els 31 i els 50 anys.

La major part d'aquests són aturats que han treballat abans però seguits de persones amb contracte indefinit o en règim d'autònoms. Pel que fa als estudis, més del 50% tenen la secundària acabada però un 39% no tenen estudis, la major part dels quals són consumidors habituals d'heroïna. Els universitaris, per la seva banda, s'apropen al centre per addiccions a l'alcohol o al tabac.