Lleida i Tarragona busquen sinergies per aprofitar les potencialitats en sectors com ara l'agroalimentari o el turístic

Saltó ha proposat la creació d'un grup de treball integrat per les dues cambres i les dues diputacions per analitzar la necessitat d'infraestructures i planificar accions conjuntes que permetin créixer ambdós territoris. També ha estès la mà perquè Tarragona s'incorpori al 'hub' d'innovació agroalimentària i forestal de Catalunya que s'ubicarà a Lleida. A la vegada, ha reclamat una aposta del Port de Tarragona pel futur polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans que es desenvoluparà la capital del Segrià.

Jordi Just ha reclamat als polítics una major inversió al territori i, en aquest sentit, ha denunciat les mancances entorn a les connexions terrestres i ferroviàries i a la cobertura mòbil en algunes comarques. En concret, el president de la Cambra de Reus ha reclamat millores a la línia de tren R-14 entre Lleida i Tarragona, a la carretera C-14 i a l'Eix de l'Ebre. Des d'ambdues cambres han expressat l'aposta per aprofitar la transició digital a partir del 5G.

Un altre dels temes de les jornades s'ha centrat en les oportunitats del corredor mediterrani de mercaderies. El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha lamentat que la connexió de Lleida amb Tarragona quedi fora de la proposta estatal d'estendre un tercer fil a l'ample de via convencional que ressegueix la costa des d'Andalusia. Tot i així, ha reclamat la importància que les empreses, especialment agroalimentàries, generin una nova demanda per a aquesta connexió, apostant cada cop més per transportar amb tren els seus productes. En aquest sentit, ha destacat les oportunitats que suposa la terminal del Pla de Vilanoveta de Lleida, però sobretot el futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans i la resta de sol industrial que es desenvoluparà a Ponent els pròxims anys.

D'altra banda, Gavín ha destacat que les connexions viàries entre Lleida i Tarragona milloraran amb l'obertura del túnel del Coll de Lilla i també ha remarcat la gratuïtat de l'AP-2, tot i que només serà temporal. També ha exposat el compromís del Govern d'ampliar l'Eix de l'Ebre (C-12) amb un tercer carril.

El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha explicat el projecte que està desenvolupant el Port de Tarragona per afavorir la intermodalitat entre el transport de mercaderies marítim i ferroviari. Un dels pilars d'aquest projecte és la terminal ferroviària que està construint a Guadalajara, que aprofitarà el corredor del centre de la Península i que també beneficiarà Lleida, segons ha dit Cruset. Una altra pota del projecte és la zona d'activitats logístiques que també s'està construint al mateix Port de Tarragona. El president de l'Autoritat Portuària ha dit que cal estar preparats per aprofitar les oportunitats que generarà el corredor del mediterrani i el túnel del Coll de Lilla, que escurçarà un quart d'hora la connexió viària amb Lleida.

Durant les seves intervencions, els alcaldes de Lleida, Miquel Pueyo, i de Tarragona, Pau Ricomà, han coincidit en la importància d'un país en xarxa, que no se centri només en l'Àrea Metropolitana de Barcelona i també tingui en compte de territori, sobretot pel que fa a inversions públiques. Pueyo i Ricomà han expressat la voluntat de cercar aliances entre les dues ciutats en àmbits com poden ser l'agroalimentari, el turístic o el cultural. En aquest sentit, han plantejat la possibilitat de treballar conjuntament projectes relacionats amb el gòtic i l'art contemporani. Pueyo, de la mateixa manera que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, han expressat el compromís de convertir Lleida en la capital Agrobiotech del sud d'Europa en l'horitzó 2030.

La transició energètica sostenible ha estat un altre dels punts tractats en les jornades DAFO. Luisa F. Cabeza (UdL) i Sergi Saladié (URV) han destacat les oportunitats que les energies renovables poden comportar tant per a les comarques de Lleida com per a les de Tarragona. Tot i això, Saladié ha defensat que l'expansió de les renovables s'ha de fer mitjançant un model descentralitzat i a través de comunitats energètiques locals i no que estigui controlat únicament per grans empreses i fons d'inversió. Així, ha reclamat polítiques públiques que ho facin possible.