Una mica més de llum a la mort de Prim

El reusenc Joan Prim i Prats va ser tirotejat un 27 de desembre de 1870, a Madrid, quan es trobava a bord d'un carruatge a molt poca distància del Congrés dels Diputats. El van ferir un grup d'homes armats amb trabucs i va morir tres dies després. Qui va ser el primer president català de la història d'Espanya i una de les figures catalanes més importants del segle XIX tenia molts enemics, però la causa instruïda per l'assassinat va concloure que el culpable havia sigut un republicà exaltat, l'andalús José Paul i Angulo.

El sumari de la causa judicial, que constava de 18.000 folis, és la base del nou treball de Josep Maria Fontana Bertrán i Alfredo Redondo Penas. Plegats, han dut a terme la transcripció dels 78 toms i 4 volums (més l'Apuntament, un resum de tota la causa) del sumari. «Tot això ens ha permès transcriure, llegir, ordenar i classificar de manera cronològica totes aquelles declaracions dels diferents encausats i veure i desmuntar moltes de les afirmacions que, fins al dia d'avui, s'havien fet al respecte», explica l'historiador, investigador i arxiver reusenc Alfredo Redondo.

El resultat de cinc anys de treball es recull en el llibre El asesinato del General Prim a través del estudio del Sumario incoado (Ed. Foro para el Estudio de la Historia Militar de España). El també reusenc Josep Maria Fontana Bertrán, considerat un dels majors especialistes de l'assassinat de Prim, i autor d'altres llibres sobre aquesta mateixa qüestió, explica que una de les principals conclusions de la lectura acurada del sumari és l'exculpació del Duc de Montpenser del que es va anomenar el segon intent d'assassinat, i també del principal encuasat, José Paul i Angulo. I, encara més, Fontana assenyala que «qui té totes les característiques d'haver sigut el promotor de l'assassinat de Prim és José María Pastor i Pardillo, el cap de seguretat del general Serrano. Si bé a Serrano no se'l pot acusar perquè en aquell moment la Constitució estimava que la seva figura era inviolable, queda clar que el seu cap de seguretat estava absolutament implicat en l'assassinat». En la investigació, els dos autors també han assenyalat el rol dels falsos testimonis en la investigació: «El seu paper queda en evidència en les declaracions dels imputats o de gent que, simplement per embolicar més la investigació, van declarar davant el jutge. Per exemple, Juan José Rodríguez López, un estafador professional, que apareix en el sumari amb tres noms més: José López, Jáuregui o Madame Luz. Hi ha un altre personatge, Eustaquio Pérez Cano que nosaltres hem anomenat personatge tòxic perquè en les seves declaracions embolica a gent que, en el moment de l'assassinat o durant la seva preparació, no estaven a Madrid», explica Redondo.

El següent pas serà la publicació del sumari ordenat, indexat i editat. «Estem convençuts que serà una font d'informació extraordinària per altres investigadors», conclou Josep Maria Fontana.