Patrimoni
L'Ajuntament de Tarragona edita un calendari amb el modernisme desaparegut
Els edificis, construïts a finals del segle XIX o a principis del XX, van començar a desaparèixer a partir de la postguerra
L'Arxiu Històric Municipal i el Museu d'Història de Tarragona (MHT), tots dos organismes de l'Ajuntament, amb la col·laboració de la Fundació Trencadís, han editat un calendari per al 2022 que, amb el títol Modernisme desaparegut, recull fotografies d'edificis tarragonins d'estil modernista que es van enderrocar i no han arribat als nostres dies, tot i que molts han quedat en la memòria de molts tarragonins. L'arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, president de la Fundació Trencadís, i el tècnic del MHT Josep Abelló han estat els responsables de recollir el material i coordinar la publicació.
El calendari aplega un total de tretze imatges de gran impacte, entre les que destaca la casa Güell, al número 1 de la Rambla Nova, que es va enderrocar l'any 1973, causant aleshores una forta polèmica ciutadana perquè es considerava un dels signes d'identitat de la ciutat, per definir l'estil de l'entorn del monument a Roger de Llúria i del Balcó del Mediterrani.
La seva pèrdua va ser una de les més sonades d'una sèrie de desaparicions d'edificis que ara només en conserven en fotografia, com ara la casa Ventosa, enderrocada el 1955, situada en el lloc que ara ocupa la delegació del Ministeri d'Hisenda, el Gran Hotel Centro, a la cantonada entre la Rambla Nova i el carrer Sant Francesc, que va durar fins l'any 1943, o el teatre i cinema Salón Moderno, també a la Rambla Nova, que va estar actiu entre els anys 1904 i 1970.
Tot i que bona part d'aquest patrimoni modernista es concentrava aleshores a l'avinguda principal de la ciutat, el calendari recull exemples d'altres edificis més allunyats, com ara l'antiga escola Saavedra, que ha estat substituïda per una altra del mateix nom, o xalets particulars, com el de la família Vallvé Morera, al Camí de la Cuixa, que va anar a terra l'any 1983.