«Les novel·les necessiten tensió i el Delta en té molta, per això el vaig escollir»

—El seu nou llibre transcorre al Delta de l'Ebre, a la dècada dels anys 60. Què ens explica, la història?

—És la història d'una dona que es rebel·la contra el seu destí: vol ser emprenedora i gai, i li posen traves per tot arreu. Però ella és lleial a ella mateixa.

—Per què va escollir aquesta localització?

—Les novel·les necessiten tensió i el Delta en té molta: la tensió del riu contra el mar, de la regressió, la tensió de separar els dos fronts de la Guerra Civil, la tensió d'haver viscut aïllats i sovint oblidats durant molt de temps… A més, el paisatge m'entusiasma, allà he vist les millors postes de sol de la meva vida i uns cels estrellats que només es veuen als dibuixos animats.

—I aquesta època?

—La novel·la recorre la segona meitat del segle XX i el principi del segle XXI, i narra la vida de l'Asun, la protagonista, a través dels grans esdeveniments que hi va haver a l'Estat espanyol: la dictadura franquista, l'arribada de la democràcia, l'entrada de la dona en el mercat laboral, la crisi financera, etc. Dona per molt, perquè aquests esdeveniments van canviar la vida de les persones.

—El títol, La otra orilla, ens parla de la frontera natural que és l'Ebre. Però, a la vegada, també és una frontera social. Quines divisions hi havia, en aquella època, a la zona?

—Les mateixes que a tot Espanya i a molts llocs del món. Jo crec que totes les persones, vivim on vivim, volem el mateix: menjar, no passar fred i ser estimats. Si tinguéssim això més present, hi hauria menys problemes. La otra orilla, de totes maneres, també és interior en molts casos. De vegades, creiem que no podem aconseguir coses perquè no podem o perquè creiem que no ens deixen. Jo penso que la majoria de límits ens els posem nosaltres.

—Estem davant d'una novel·la de dones, començant per l'Asun, que ha de lluitar contra el destí que li ve marcat. En fer-ho, es converteix en pionera en molts aspectes?

—La Història està plena d'herois que lluiten per la justícia i la igualtat, però en necessitem molts més: de fet, voler ser un mateix i tenir les mateixes oportunitats que els altres no hauria de ser cosa d'herois, sinó de tothom. Espero que l'Asun sigui un exemple per a les persones que llegeixin el llibre, que les animi a aconseguir el que realment volen, homes i dones per igual.

—És també una història de resiliència?

—Absolutament. En aquesta vida, quan treus el peu de l'accelerador, el cotxe es para, per més velocitat que portis. Un no pot deixar d'intentar-ho mai.

—Què hi ha de ficció i què de realitat, en la història?

—Com totes les meves novel·les, són històries de ficció, però amb moltíssima recerca al darrere. Crec que és la millor manera de fer la novel·la molt més creïble.

—Com va ser el treball de documentació?

—Vaig llegir molts llibres i vaig fer uns quants viatges al Delta, inoblidables tots, durant els quals vaig entrevistar moltíssimes persones. També vaig pujar a un tractor, vaig sopar en una barraca, a més de visitar als arrossaires, passejar per Buda, l'illa de Gràcia, etc.

—Les dones solen ser les grans protagonistes de les seves novel·les. Això respon a una voluntat de relatar episodis històrics en clau femenina?

—És veritat, però no va ser premeditat, simplement ha sortit així. De totes maneres, el món està ple d'herois masculins, encara ens falta molta heroïna per igualar-ho, així que estic molt contenta de poder-hi contribuir.

—El seu treball ha estat lloat per Eduardo Mendoza o Paul Preston entre altres. Com rep aquests comentaris i què suposen per a vostè com a escriptora?

—Els rebo amb gran orgull i encara més sorpresa. M'omplen del tot, perquè soc una admiradora incondicional d'aquests autors, com a professionals i com a persones. Em trec el barret.