Un estudi associa la diabetis tipus II amb més deteriorament cognitiu en persones grans

Un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV ha fet un estudi per tot l'Estat espanyol per comprovar quina relació hi ha entre les diverses fases de la diabetis i els canvis en el funcionament cognitiu a curt termini. En concret, han fet un seguiment de6.874 persones grans durant dos anys. Els resultats s'han publicat a la revista científica Frontiers in Endocrinology.

Els resultats de l'estudi indiquen que l'evolució del funcionament cognitiu és pitjor entre participants que tenien pitjor estat glicèmic al principi de l'estudi. La presència inicial de diabetis tipus II i una durada més gran de la malaltia es van relacionar amb una pitjor evolució del funcionament cognitiu global i generalitzat en la majoria de les diferents proves neuropsicològiques avaluades, en comparació dels participants no diabètics. També es va observar que uns nivells inicials més elevats de HOMA-IR i HbA1c (índexs de resistència a la insulina i del control de glucosa en sang, respectivament) es van associar amb un deteriorament cognitiu global més gran dos anys després. Alhora, aquells participants amb un pitjor control inicial van mostrar una pitjor evolució del funcionament cognitiu.

L'equip investigador destaca la importància de cercar estratègies per reduir el risc de diabetis i les alteracions de la glucosa, així com establir una vigilància més gran sobre l'estat cognitiu en aquelles persones que pateixen aquests trastorns metabòlics.

La diabetis és una malaltia que afecta uns 463 milions de persones a escala mundial i s'estima que l'any 2045 arribarà als 700 milions. D'altra banda, la demència afecta aproximadament 50 milions de persones al món, una xifra que es pot triplicar fins a l'any 2050. La demència és la forma més greu de deteriorament cognitiu, afecta especialment persones d'edat avançada i es caracteritza per la pèrdua de capacitats mentals com ara la memòria, la concentració i l'aprenentatge.

L'estudi l'ha liderat l'investigador predoctoral Carlos Gómez-Martínez, sota la direcció de l´equip investigador format per Nancy Babio, Jordi Júlvez i Jordi Salas-Salvadó, de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de la Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn). La investigació s'emmarca dins de l'estudi PREDIMED-Plus i l'han finançat el projecte europeu PRIME i l'Institut de Salut Carlos IIII a través de diferents projectes.