Tarragona, territori estable de falcons

Fa uns sis anys, el fotògraf i consultor mediambiental Ferran Aguilar es va adonar que hi havia una femella de falcó vivint al centre de Tarragona. «Tot va començar perquè estàvem fent observacions al Port, on hi ha molts rapinyaires. Fins que un dia veig aquesta femella, començo a seguir-la i a observar per on es mou, i m'adono que està vivint a la ciutat», detalla el Ferran. El naturalista va començar llavors un treball d'observació i seguiment que va donar fruits ara fa un parell d'anys, quan va comprovar que la parella havia portat un mascle: «Encara que el mascle és més tímid i va fent incursions, és una parella consolidada».

Arran de tota aquesta experiència, Ferran Aguilar funda Tarragona Urban Raptors, un projecte al qual s'hi suma Santiago Begué, consultor tecnològic format en biologia, aficionat a la natura i participant en projectes de difusió i sensibilització mediambiental. Des de l'entitat, estan a punt de posar en marxa una campanya de micromecenatge per aconseguir la sedentarització definitiva de falcons i xoriguers mitjançant la instal·lació de caixes niu. A més del valor que tindria per a l'ecosistema urbà la sedentarització de les aus, la seva presència permanent, explica Aguilar, seria una eina de gran utilitat en el control de plagues de coloms, tórtores, estornells o cotorres: «Veure la femella caçant a la Rambla Vella és tot un espectacle», assegura el fotògraf, qui subratlla que «un falcó adult consumeix mil coloms a l'any. A això hi hem de sumar el que puguin menjar els polls i l'estrès que provoquen els rapinyaires quan sobrevolen la ciutat: des de la Imperial Tarraco fins a l'edifici Atlàntic, no hi ha una parella de coloms que faci niu». Per tot plegat, conclou Aguilar, «podríem disposar d'un mètode natural i molt efectiu de control d'aquestes poblacions».

Tarragona Urban Raptors també busca donar al seu projecte un perfil de ciència ciutadana, de manera que els tarragonins se'l puguin fer seu mitjançant la formació i la col·laboració, recollint observacions que permetin fer un cens de rapinyaires habituals, els seus hàbits i localització. «Volem que la gent participi i estigui orgullosa de tenir rapinyaires a la ciutat », conclou Aguilar.