La pandèmia ha agreujat la pobresa a Tarragona, especialment entre la gent gran

En l'àmbit econòmic, les responsables de l'estudi han explicat que la pandèmia ha accentuat les diferències entre les rendes més altes i les més baixes en la població general. A la vegada, han indicat que les persones amb un menor nivell d'estudi tenen un major risc de pobresa. L'informe demostra que el 18,1% de les persones no poden cobrirles seves necessitatsbàsiques.

Pel que fa a l'àmbit laboral, l'atur ha crescut en quatre punts i un 16% de la població ha perdut la feina per culpa de la pandèmia. Això afecta molt més a les persones amb nivells d'ingressos més baixos i d'estudis inferiors. Amb tot, un 67% de lapoblacióestà activa. Un altre dels aspectes que ha analitzat l'estudi és l'àmbit formatiu, del qual es destaca que un 15,3% de la població s'hatrobaten una situació de privació d'accés a l'educació. Així mateix, s'indica que el 25% ha tingut dificultats per accedir a l'oci i al lleure, i que els joves han estat els més perjudicats.

Un 6% de la població manifesta problemes de salut mental

L'informe també assenyala que els homes i les persones amb menor nivell d'ingressos i d'estudis tenen major risc d'exclusió residencial. Així mateix, els homes, d'entre 45 a 54 anys, són els més afectats per la pobresa energètica que es xifra al voltant d'un 30%. Les encarregades de l'estudi han destacat que un 6% de la població ha manifestat problemes de salut mental. A tall d'exemple, recalquen que elsproblemesamb l'alcohol, substàncies estupefaents o amb el joc es van incrementar significativament durant la primera fase de la pandèmia.

Tot i que la tendència ha disminuït un any després, els casos de maltractament van tenir un repunt considerable durant els primers mesos de la pandèmia. Durant el primer tram, també van augmentar els casos d'embarassos no desitjats. Segonsha explicat la tècnica del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social de Tarragona,JéssicaCantos, la crisi sanitària ha provocat que la població en general valori molt més la seva xarxa social.

A banda, malgrat que ha augmentat la necessitat de recórrer als serveis socials durant la pandèmia fins a arribar a un 23%, les dades demostren que existeix un fort prejudici vers el fet d'acudir-hi. Així, malgrat que un 20% de la població verbalitza la necessitat d'anar-hi, només ho faria un 10%, segons les dades de la primera fase, i un 4% ho faria un any després de la pandèmia.

La gent gran, la més fràgil i vulnerable

L'estudi també posa el focus en la gent gran que és el col·lectiu més afectat per la pandèmia. En dades concretes, s'ha agreujat fins a un 13,9% la seva situació de pobresa. A més, un 5,3% de les persones grans no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. El risc d'exclusió residencial ha augmentat en 6,9 punts fins a arribar al 16,3%.

L'informe recull que l'índex de pobresa energètica ha crescut 5,9 puntsen un anyi se situa al voltant del 15,5%. «Un any després de la pandèmia, una de cada tres persones manifesten no disposar de cap suport per fer les activitats diàries, un 32,9% té problemes per netejar la llar i un 20,7% té problemes per anar a comprar productes bàsics», ha especificat la coordinadora de l'IMSST, NeusGimeno. De fet, segonsGimeno, una de les principals problemàtiques detectades entre la gent gran és el grau de sentiment de solitud que s'ha xifrat en gairebé un 33%. Aquesta percepció ha augmentat un 13% respecte a la primera fase de l'estudi.

La coordinadora també ha subratllat que s'han accentuat els estats de nerviosisme, d'intranquil·litat i el sentiment de sentir-se apagats entre la gent gran consultada.

Catàleg de mesures per revertir l'impacte negatiu de la pandèmia

En la presentació de l'estudi, la regidora de Serveis Socials ha afirmat que el consistori ja està treballant per revertir l'impacte negatiu de la covid-19 a la societat tarragonina. Ara bé, aquest informe servirà per dissenyar noves línies d'actuació i polítiques socials per millorar les condicions de vida de la població. «Els resultats ens donen molts indicadors del grau de fragilitat i de vulnerabilitat en què es troben moltes famílies i persones grans de Tarragona; davant d'aquesta realitat, s'imposa un nivell d'urgència per evitar que les situacions de pobresa sobrevinguda aboquin a més persones a situacions d'exclusió social severa i pobresa extrema irreversible», ha ditSolé.

Per això, des de l'Ajuntament s'impulsarà una jornada de reflexió tant en l'àmbit polític com tècnic i s'obrirà un procés de participació amb els agents i entitats socials i econòmics per tal d'elaborar un catàleg, el qual ha d'establir les mesures i accions a implementar. «Hem d'entendre aquesta crisi sense precedents com un fenomen estructural i amb una mirada multidimensional, per això les mesures les hem de definir des d'una òptica transversal en les polítiques socials», ha dit la regidora. I un dels exemples d'aquestes mesures serà la posada en marxa d'un punt d'assessorament de pobresa energètica a la Part Baixa de la ciutat, barri amb la població més envellida.

Estudi longitudinal amb dues fases

La recerca s'ha fet a partir de dos qüestionaris diferenciats entre la població de 16 a 64 anys i la població de més de65anys. Es tracta d'un estudi longitudinal realitzat durant els anys 2020 i 2021, el qual ha permès observar el fenomen de l'impacte del coronavirus en dues fases diferents. La primera d'elles durant l'inici de la pandèmia i el postconfinament i, la segona, un any després de l'esclat de la crisi sanitària. En la mostra, hi han participat 350 persones pel que fa a la població general en la primera fase i 199 en la segona. En el cas de la franja de població de més de65anys, hi han participat 308 i 146, en la primera i segona fase, respectivament.