Vint anys de despropòsits de la Plataforma de la platja del Miracle

La plataforma del Miracle compta ja amb més de 20 anys d'història, una història que la setmana passada va sumar un nou capítol. I és que el ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar una moció promoguda per la plataforma SOS Costa Daurada a favor de la creació d'un nou parc litoral a la Punta del Miracle. La moció va ser aprovada amb 23 vots a favor de l'equip de govern (ERC, Junts x Tarragona i CUP), el PSC i En Comú Podem i 4 abstencions dels grups de l'oposició (PP i Ciutadans) i dels regidors no adscrits. D'aquesta manera, el consistori desestima reobrir l'estructura, tancada des de l'estiu de 2013, i reutilitzarà els seus materials per a altres usos. La moció també inclou un compromís per a què els pressupostos de 2022 incloguin una partida econòmica per a la redacció i execució del projecte, en cas que s'aprovin.

La inauguració d'aquesta estructura es va dur a terme l'estiu de 2001, després de tres anys d'obres. Tot i que l'empresa Aldesa Construcciones, adjudicatària de l'obra, va començar els treballs el juliol de 1998 amb un termini d'execució d'un any i mig, una modificació obligada en el projecte va comportar gairebé un any i mig més de treballs i un increment del cost, arribant als 8,4 milions d'euros, 2,8 dels quals van anar a càrrec de les arques municipals i la resta del Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient. L'alcalde Joan Miquel Nadal i el ministre del moment, Jaume Matas, van ser els encarregats d'inaugurar un projecte que va tenir les primeres crítiques tan bon punt va estar enllestit. Una estructura de 150 metres de llarg i 12.000 tones de formigó ocupava l'espai on abans hi havia les casetes que servien de canviadors i l'explanada on cada any s'instal·lava la fira. L'objectiu era construir un aparcament per a 360 vehicles i negocis de resturació a la part de dalt.

Aquests negocis, però, no van arribar mai. Ni el govern d'aleshores, amb Convergència i Unió al capdavant, ni el que va venir després, liderat pel PSC, van donar cap pas endavant en aquest projecte i fins i tot van arribar a anunciar-ne l'enderroc, tot i que després es van tirar enrere per l'alt cost que això suposava. El que sí va fer el govern socialista de Josep Fèlix Ballesteros va ser tancar-la, el juliol de 2013, al·legant deficiències estructurals. Aquestes deficiències, però, serien desmentides més endavant i el conseller d'Urbanisme Josep Maria Milà anunciava un seguit d'intervencions per reobrir l'espai, com anivellar l'accés per a discapacitats, unes intervencions que mai es van dur a terme.

Un nou canvi de govern, aquest cop amb ERC liderant l'Ajuntament, van tornar a reavivar el tema. L'estiu de 2021, el conseller d'Urbanisme, Xavi Puig, anunciava la voluntat de l'Ajuntament de rehabilitar i reobrir l'espai per a ús ciutadà amb un pressupost de 800.000 euros, però sis mesos més tard canviava d'opinió i anunciava el desmuntatge de la plataforma. La pressió efectuada per la CUP dintre del govern municipal i la campanya iniciada per la plataforma SOS Costa Daurada, que va redactar el seu propi projecte per a aquest espai, podrien ser algunes de les causes d'aquest canvi d'opinió dels republicans.

El parc de la Punta del Miracle

L'anunci del conseller Puig per reacondicionar i reobrir l'espai va encendre les alarmes de la plataforma SOS Costa Daurada, que iniciava una campanya de conscienciació per aconseguir el desmantellment de l'estructura del Miracle. La plataforma va redactar el seu propi projecte, reconvertir la Punta del Miracle en un parc litoral on la natura i el patrimoni siguin els autèntics protagonistes i fer-ho reutilitzant els materials de la plataforma del Miracle. Es tracta de cobrir la via del tren en aquest tram, una proposta que requeriria del vist-i-plau d'Adif, i que «aconseguiria salvar aquesta trinxera que és la via entre la ciutat i la platja», explica el portaveu de SOS Costa Daurada, Lluís Estamariu. Entre d'altres, el projecte contempla la continuació del carril bici, una zona d'aparcament, la renaturalització de l'espai i la recuperació de les dunes i també dels prats de posidònia en el fons marí.

Per a Estamariu, l'aprovació de la moció és una gran notícia. Ara el que cal és «fer una feina de control per a què els pressupostos d'aquest 2022 incloguin una partida per als treballs». «Hem demanat a l'Ajuntament poder assistir a les reunions de la comissió que s'ocupi d'aquest projecte i continuarem fent campanya per aconseguir el nostre objectiu», apunta Estamariu. «No tenim cap garantia que això es tiri endavant, ja no ens fiem del que ens diguin i cal estar molt a sobre per a què s'executi aquest projecte», conclou.