Política
La CUP exigeix al Consorci d'Aigües de Tarragona que faci públiques les retribucions
El partit va obrir el procediment després d'haver demanat conèixer, sense èxit, el sou de l'expresidenta Meritxell Roigé
La CUP exigeix al Consorci d'Aigües de Tarragona que faci públiques les retribucions
La CUP ha exigit al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) que faci públiques les retribucions que paga als seus directius després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi avalat aquesta petició. Segons ha explicat el regidor de l'Ajuntament de Reus, Edgar Fernàndez, el tribunal donava de termini al CAT fins a mitjan novembre per fer pública la informació. Però a hores d'ara, denuncien, encara no ho és. La formació va obrir el procediment a principis de 2019, després d'haver intentat conèixer, sense èxit, el sou de la llavors presidenta i alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. Reclamen també a l'actual president, el republicà Joan Alginet, que sigui coherent i reverteixi el minitransvasament.
«En lloc de treballar en una nova cultura de l'aigua, la defensa de l'Ebre i dels drets de la ciutadania del territori segueixen amagant els sous dels càrrecs públics i la part privada que hi ha. Això vol dir que les necessitats de la majoria sempre estan per darrere de la minoria del que algú ha construït amb dret d'una petita minoria, que se'n diuen privilegis, dobles sous i càrrecs», ha retret Fernàndez.
La petició inicial d'informació, va tenir lloc arran del seu nomenament de Roigé, poc després de deixar l'escó de diputada al Parlament. «Sortir d'un lloc i entrar a un altre. Vam voler preguntar quin sou havia, perquè som desconfiats, si era per bona voluntat perquè Roigévolia una nova cultura de l'aigua o defensar pel delta de l'Ebre o era, simplement, un complement del sou», ha relatat.
Els anticapitalistes van recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que els va donar la raó, però sense cap resultat efectiu. Fins i tot, assegura Fernández, se'ls va oferir informalment la possibilitat d'accedir a les retribucions dels càrrecs públics presents al CAT però no dels empleats sense responsabilitats polítiques. «Era una qüestió de transparència. No una qüestió personal», ha refermat, tot recordant que la investigació pel cas Innova de Reus es va obrir arran la petició del sou del gerent del grup.
«Molts sous, poca política»
En termes generals, els cupaires interpreten que aquesta situació és una mostra de que a les Terres de l'Ebre «hi ha molt de càrrec amb sou però políticament es fa ben poca cosa». En aquest sentit, han demanat que es posi fi a l'opacitat vinculada a les retribucions dels càrrecs públics i han recordat que, després de Roigé, van ocupar la presidència l'alcalde de l'Aldea, Xavier Royo, i el dirigent republicà Joan Alginet, que és gerent del Grup d'Acció Local (GAL) Mar de l'Ebre i fins fa poc presidia el COPATE.
Precisament, la CUP ha retret a Alginet que públicament es posicioni al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) mentre segueix president el CAT. «Està governant contra els interessos del territori. No es pot anar diumenge amb la samarreta del nus i dilluns anar a treballar com si res al CAT mentre s'espolien els recursos del territori. Ens preguntem si un polític ebrenc, com ell, seguirà permetent l'espoli. Per a preservar els sediments, el paisatge, els recursos i el treball en l'entorn del riu Ebre i el Delta calen cabals i sediments, com diu la PDE. No podem seguir amb el transvasament del CAT al Camp de Tarragona», ha assegurat el regidor cupaire d'Alcanar, Andreu Carapuig, tot recordant que, no només es redueixen les aportacions, sinó que es projecten nous abastaments a la Conca de Barberà i el projecte de Hard Rock pretén aprofitar aquesta aportació d'aigua.
Els anticapitalistes també han assenyalat els casos del president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, que ha substituït Alginet al capdavant del COPATE; de l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que va passar de vicepresident de la Diputació de Tarragona a director territorial d'Empresa i Treball; del president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Roig, també alcalde d'Alcanar; o la successió de presidències de l'Idece, amb Alfons Montserrat, Albert Salvadó i, actualment, l'exedelegat del Govern, Xavier Pallarès.