«Si hem de tractar amb màquines, necessitem que ens ho facilitin»

El tracte que està rebent la gent de la tercera edat per part de les entitats bancàries està aixecant polseguera en els últims temps. La bretxa digital suposa un obstacle perquè aquest col·lectiu pugui fer les operacions a través de la banca en línia en un moment en què les sucursals físiques cada cop són menys i tots els processos s'han digitalitzat.

«Per a nosaltres és complicat adaptar-nos a les noves tecnologies, ja no tenim el cap per a aquestes coses, necessitem que els treballadors del banc ens facin les gestions», diu María Ángeles Marín, una pensionista de 74 anys d'origen basc i establerta al barri de Sant Salvador. Marín explica que, «quan he anat a treure diners al meu banc, m'han dit que m'han de cobrar si me'ls donen a finestreta. Per treure els meus diners al meu banc, he de pagar! Fins on hem arribat!». La solució que li ofereixen és tenir una targeta o treure els diners amb la llibreta a través del caixer. «Jo no recordo el meu PIN i, per tant, l'hauria de portar apuntat, però, si algú el troba, em poden buidar el compte», es queixa. «És vergonyós el que està passant, haurem de sortir al carrer, no ens quedarà més remei», afegeix.

L'altra opció que ofereixen les entitats bancàries per a les persones que no sàpiguen operar a través de la banca en línia és demanar cita a l'oficina per a ser ateses. Josep Iglesias, de 78 anys, explica que «ara tens el teu gestor, demanes cita i llavors t'atenen, així i tot aquest no és un procés normal per a la gent gran». «Abans els bancs eren unes entitats en les quals confiàvem, arribaves a l'oficina i t'atenien sense problema. Ara, tot ha canviat», afegeix. En moltes ocasions, a més, la cita no garanteix evitar-te cues amb el consegüent temps d'espera.

Josep Maria Ferran, de 67 anys, es queixa que «he arribat a fer una hora de cua tenint cita i, un cop t'atenen, com que hi ha pocs treballadors, entren i surten contínuament de l'oficina per fer altres gestions i tu t'has d'esperar». Des que va esclatar la pandèmia, a més, amb les limitacions d'aforament imposades, aquestes cues s'han traslladat al carrer. «He arribat a estar dues hores i mitja per poder fer una gestió al banc esperant al carrer, en ple hivern, amb pluja i fred, mentre hi havia només una persona atenent a dins de l'oficina. Al final, no ens matarà la covid, però ho farà el fred», comenta María Ángeles Marín.

El tancament d'oficines que s'ha produït en els darrers temps està afectant, de manera encara més intensa, els pobles petits. Josep Maria Ferran és de l'Aleixar. «Abans teníem diverses oficines. Ara només tenim un caixer automàtic i, de vegades, no funciona», explica. «Els pobles estem abandonats», afegeix. Per això demana «obrir formes d'accés als diners en metàl·lic en societats recreatives, cafès socials i culturals i ateneus» com a solució a aquesta situació. Un cas similar és el que es troba María Ángeles Marín: «Al barri teníem una oficina i ara està tancada. Només tenim un caixer automàtic que, de vegades, es queda sense diners, i hem de moure'ns fins a Tarragona o altres poblacions del voltant».

Les peticions

Davant d'aquestes i altres queixes del col·lectiu de la tercera edat, Ferran proposa diverses solucions: «Necessitem referents professionals bancaris als quals puguem accedir fàcilment, que s'acabin els horaris d'atenció al públic prefixats, que puguis anar al banc quan necessitis fer alguna gestió mentre està obert, i és necessari que s'agiliti la cita prèvia». Una qüestió en què coincideixen els tres jubilats és la necessitat d'eliminar les comissions per fer qualsevol gestió. «Viuen dels nostres diners i encara pretenen cobrar una comissió quan en volem treure», es queixa Marín. La manca de lloc per seure mentre s'està esperant és una altra de les queixes. «No ens poden tenir esperant al carrer com si fóssim gossos», explica Marín. «Hauríem de poder esperar asseguts en una cadira a l'interior».

Josep Iglesias és del parer que «als clients, se'ls ha de tractar bé. Qualsevol negoci que no tracta bé els clients acabarà tancant. Amb els bancs, en canvi, això no passa. Per això fan el que volen, perquè saben que ens tenen lligats de peus i mans». Segons paraules de Marín, «a la gent gran, se'ns han de facilitar les coses i ajudar-nos quan hem de tractar amb màquines i no amb persones, no posar-nos més dificultats». «No sé quina serà la solució ­per a tot plegat –apunta–, però estem realment emprenyats».