«El món s'ha tornat hostil i hem perdut l'amabilitat. Cal reivindicar-la»

—Vostè explica que una de les paraules més importants a la vida és l'entusiasme. Per què?

—Viure amb entusiasme vol dir viure amb ànim, amb alegria, amb motivació. Quan estem contents i motivats, traiem tot el bo que portem a dins.

—També posa molt el focus en l'amabilitat, que és una qualitat a la qual se li presta poca atenció.

—Sembla un concepte ximple, però en psicologia positiva és molt important. Imagina que hi ha una cosa que fa que tu et sentis millor, que fa que la resta de la gent se senti millor, i que és gratis. Quin xollo, no? Quan tu ets amable, et sents bé i l'altra persona també. I és fàcil: ser amable és aguantar una porta, és preguntar Com estàs? El món s'ha tornat hostil i hem perdut l'amabilitat. Cal reivindicar-la.

—Però en la nostra societat sembla que, sent amables, no arribarem enlloc, no tindrem èxit. Impera l'agressivitat, el tirar pel dret.

—Cert. Però aquí la paraula clau és èxit. Què entenem per èxit? Èxit és que t'estimin els teus fills, que t'estimi la teva parella, que t'estimin els amics. Sovint sentim a dir allò de De tan bona persona, és tonto. I així ens va. És impossible ser un bon pare, un bon mestre o un bon polític si no ets bona persona, perquè al final tot es redueix a les relacions humanes. I en les relacions humanes, el que més valorem dels altres és la seva manera de ser.

—Qualitats com l'amabilitat i l'entusiasme són innates o es poden treballar?

—Una part de la nostra manera de ser té relació amb la genètica. Jo soc nerviós, i estic segur que quan em mori estaré movent-me a la caixa [riu]. Hi ha una segona variable, que són les nostres circumstàncies, les grans i les petites, que influeixen en la manera com som. I, finalment, la tercera variable és el que fem. Les circumstàncies no les podem controlar, però això sí. L'amabilitat és un hàbit: repetició, repetició i repetició, fins que formi part de la nostra manera de ser. I tant que es poden treballar! I, de fet, aquesta és la meva feina.

—La pressió de la societat és fortíssima, la felicitat és sinònim de triomf i els èxits determinen com som de bons.

—Quan un es fa gran, es veuen les coses amb més claredat. Jo ja he fet els cinquanta i veig que donem importància a coses que no la tenen. La feina és important, però ser director general no ha de ser el nostre objectiu. Els diners són importants, però quanta gent hi ha obsessionada amb els diners que no està bé. S'han multiplicat les ansietats, els insomnis, l'estrès… I això no és causa exclusivament de la covid, sinó de la incoherència entre la vida que tenim i la que en realitat ens agradaria tenir, entre el que la societat ens diu que hem de fer i el que en realitat voldríem fer. I també perquè no tenim gaires referents. Els meus alumnes tot el dia parlen d'un programa on hi ha quinze persones en una casa i s'enreden entre ells. També comenten els seguidors que tenen totes aquestes persones. I jo els pregunto: Sabeu com es diu el president de l'Associació Americana d'Investigació Contra el Càncer? És un català, el doctor Antoni Ribas. Segur que ell no té 150.000 seguidors!

—Les persones adultes també estem transmetent a les noves generacions aquesta pressió.

—Sí, però tot passa per l'educació. És el que fa el món millor. Ara hi ha un problema terrible, que és el de les xarxes socials. Jo no en tinc i soc bastant contrari, perquè penso que fan més mal que bé. A la gent jove els afecta molt, és un món paral·lel on tot és fantàstic, i senten que han d'aspirar a allò. M'han agradat molt les paraules de l'actriu Emma Thompson, que parlava de com veiem el nostre cos. Tinc alumnes a la facultat que, si aproven, els pares els regalen una operació de cirurgia estètica. Quin món estem fent!

—Tot el que diu és de sentit comú. Per què no ho apliquem?

—Aquesta pregunta me l'han fet tantes vegades… Jo he arribat a la conclusió que la pressió i les presses del dia a dia, viure a la gran ciutat, el trànsit, la feina, la incertesa, ens fan perdre de vista el que és més important.

—I què és, el més important?

—És ser bona persona, ser amable, ser agraït i valorar les coses positives, no queixar-se i centrar-se en el que està a les nostres mans. Al final, el més essencial és el que estimem. Els pares, la parella, els fills… De vegades ens n'oblidem i pensem que la gent és eterna, però un dia ens trobem que no tenim mare. Tots els estudis ho confirmen: la gent que té més alegria interior és la que té bones relacions amb les persones que estima.

—Si volem fer el canvi, per on hauríem de començar?

—Per començar, n'hi ha prou amb escollir una cosa: dir t'estimo a la parella, centrar els esforços en allò que està a les nostres mans… I repetir, repetir i repetir, fins que allò ja formi part de la nostra manera de ser.