Urbanisme
Tarragona adaptarà el POUM del 2013 perquè no arribarà a 250.000 habitants
La previsió demogràfica de la ciutat ha disminuït molt en els últims anys, però la intenció és «aprofitar tot el que està bé i no deixar-ho perdre»
L'equip de govern jugarà amb les xifres demogràfiques de l'antic Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2013 per a poder «aprofitar tot el redactat que està fet i no deixar-lo perdre». De fet, el conseller de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, assegura que «hi ha moltes coses ben fetes a l'antic POUM» i que només caldria «redimensionar-les a la grandària demogràfica actual de Tarragona».
Xavier Puig explica que el POUM anterior, el qual va ser tombat pel Tribunal Suprem, tenia unes previsions de creixement molt diferents de la situació actual. Segons el conseller, el Pla General antic va crear-se en el context de la bombolla immobiliària del 2008, fonamentant-se en la filosofia econòmica, urbanística i econòmica del moment. Aquest fet va comportar que els índexs de creixement de població fossin molt alts. «El POUM preveia que Tarragona superaria els 250.000 habitants en poques dècades, fet que suposaria una immensa extensió urbanística», remarca el conseller. Per aquest motiu, cal adaptar aquestes línies al context actual, tenint en compte la pandèmia, entre moltes altres qüestions.
En aquest sentit, Puig remarca que hi ha moltes línies de l'anterior POUM que estan «desactualitzades o que ja no responen als interessos de la ciutadania» i que sí cal modificar. És per aquest motiu que ahir es va celebrar una nova Comissió Informativa del Pla General per tal de presentar l'últim estudi demogràfic de la ciutat de Tarragona encarregat pel mateix Ajuntament.
En la sessió d'ahir, un dels tècnics del departament d'urbanisme va ser l'encarregat d'exposar quina és la previsió demogràfica per al 2050. L'estudi demogràfic dibuixa tres escenaris de futur a partir dels comportaments alcistes i de constricció dels darrers 10 anys. En aquest sentit, el conjunt del període 2011-2020 és l'escenari més equilibrat i també més probable que dibuixa una ciutat de Tarragona al 2050 amb 142.267 habitants, amb increments i decrements suaus que s'alternarien segons els cicles econòmics.
Envelliment i immigració
L'estructura de població per edats és molt similar en tots els àmbits territorials, destaca una tendència a l'envelliment bastant marcada, que també es constata a la ciutat.
L'envelliment de la població és especialment marcada al centre de la ciutat, als Eixamples i als barris de Llevant. Als barris de Ponent i als del Nord, es rebaixen les mitjanes d'edat, així com a les zones de nova creació com al voltant de l'Hospital Joan XXIII, Parc Francolí, Vall de l'Arrabassada, Sant Ramon o Països Catalans. En aquest sentit, el conseller Puig va explicar que «el POUM ha de contemplar accions que tinguin com a objectiu que les persones joves també habitin els barris més envellits de la ciutat, per tal de pal·liar aquest fenomen. Necessitem estímuls perquè la gent jove repobli el centre de la ciutat i dels barris».
De fet, els últims 15 anys, la tendència d'envelliment només s'ha vist frenada per l'arribada d'immigració, ja que normalment és població jove i infants. A més, segons l'estudi, la població immigrada també tendeix a tenir més fills.
El conseller Puig va posar de manifest «que de la mateixa manera que l'envelliment no és igual en tots els barris de la ciutat, la distribució de la població immigrant ara és massa desigual. Per aquesta raó, cal impulsar fórmules des de l'urbanisme que combatin aquesta situació i que treballin per la cohesió creant trobada i integració».
Dades útils pel debat
Alguns dels grups municipals s'han mostrat satisfets amb la sessió celebrada ahir, ja que els ha aportat informació interessant per a plantejar la Comissió Informativa de la setmana vinent, la qual se centrarà en la vida a Tarragona. Eva Miguel (CUP) assegura que les dades demogràfiques són «molt importants de cara tenir en compte si s'han de plantejar futures zones de creixement de la ciutat». En la mateixa línia s'ha pronunciat Carla Aguilar (ECP), la qual afirma que és «una bona manera de traslladar informació als grups municipals per a tenir un debat ben fonamentat».
Tot i això, la portaveu del grup socialista, Sandra Ramos, afirma que són dades que «qualsevol que viu a Tarragona i es passeja per la ciutat coneix». «Ja se sap en quins barris es concentren els immigrants, ja se sap en quines zones van a viure les famílies joves. És el desig de la gent, no podem intentar canviar a través del POUM on vol anar a viure la gent», assenyala Ramos. En aquest sentit, Puig defensa que la sessió celebrada ahir es va fer com a resposta a la demanda de les dades per part del grup municipal del PSC. «Van ser ells qui van demanar les dades demogràfiques. Nosaltres els vam fer arribar les més actuals que teníem, del 2016, però vam decidir encarregar un nou estudi per a tenir-les el més actualitzades possible».
Sensacions dels grups
Tot i això, l'oposició es manté en la crítica al model que està seguint l'equip de govern en el procés de creació del document de l'avanç POUM.
Sandra Ramos declara que té la «sensació» que Puig «intenta preparar el terreny per a fer el POUM que ell vol» sense tenir una comunicació directa amb el govern. «Fan massa preguntes durant les comissions. Si s'haguessin fet sessions prèvies per preparar-les, no es farien aquests comentaris», assegura la socialista. La mateixa visió té Lorena de la Fuente (Cs), la qual remarca que Puig està «mirant únicament per l'ideal de ciutat que té Esquerra Republicana».
Per la seva banda, Xavier Puig s'ha volgut defensar i assegura que «és obvi que el govern té coneixement de tots els temes tractats a les Comissions, però tothom és lliure de fer preguntes i comentaris, sigui per interès polític o per simplement resoldre dubtes». Tot i les crítiques, els socis de govern de Puig van donar suport al procés que s'està seguint. «Al departament que dirigeix Puig els ha caigut una gran responsabilitat amb la creació d'un nou POUM. Al conseller li agrada portar velocitat de creuer i si no es fa així, no arribarem enlloc», remarca Dídac Nadal (Junts per Tarragona).