«Fa 24 hores plorava per la família, ara ploro d'emoció per l'ajuda rebuda»

Quan els conflictes es viuen de manera propera, l'emoció per la situació es multiplica, alhora que les ganes per poder ajudar d'alguna manera. És el que ha passat amb molts ucraïnesos que viuen a Tarragona amb l'esclat de la guerra al seu país. Maria Kupriyenko fa 20 anys que viu a la ciutat, però manté una part de la seva família a la capital d'Ucraïna, Kiev, i voltants. Amb el conflicte bèl·lic, la distància no ha estat suficient per aturar les ganes d'ajudar de Kupriyenko. «Veient que els nostres familiars es queden allà per ajudar i fent de voluntaris, nosaltres no podem quedar-nos de braços plegats», assegura. És per aquest motiu que, amb l'Associació d'Ucraïnesos de Tarragona, va començar a demanar ajuda per recollir recursos i enviar-los cap a la frontera amb Polònia.

Dimecres al migdia, Kupriyenko començava a demanar ajuda a les persones més properes: «Em vaig posar a la porta de l'escola dels meus fills i explicava el que volia fer a les famílies. Amb l'ajuda del director i de Paco Fiori vam aconseguir més difusió. Fa només 24 hores d'això i és brutal el que hem arribat a recollir». Al cap de poques hores de començar a fer córrer el missatge, gairebé cent punts de recollida es van unir a la iniciativa. Fins i tot, van aconseguir que una empresa de transports els proporcionés els vehicles i assegurés el viatge per a portar tots els recursos que recullin fins a la frontera.

Al llarg de la tarda de dimecres i el matí de dijous va arribar una onada de solidaritat d'arreu de la ciutat de Tarragona. «No esperàvem tota l'ajuda que estem rebent. Fa 24 hores estava plorant per la meva família i ara ploro de l'emoció per veure tot el suport que estem rebent», assegura Kupriyenko, entre llàgrimes.

Paquets individuals

Els punts de recollida s'han omplert de tota mena d'aliments, productes d'higiene personal i roba. «La idea és fer paquets de productes amb recursos perquè es puguin repartir el màxim possible», puntualitza Kupriyenko. D'aquesta manera, asseguren que el més còmode és rebre paquets de galetes, tovalloletes o esponges individuals o sobres de cafè, entre d'altres. A banda, demanen les llaunes de menjar en conserva: «La gent s'està amagant als soterranis, s'estan quedant sense llum ni gas i no poden cuinar. Les llaunes de menjar, encara que estiguin fredes, alimenten», puntualitza.

Durant aquesta passada nit ja han partit els primers furgons cap a Ucraïna des de Tarragona, però ja tenen previstos més enviaments. A la frontera, faran el traspàs amb persones amb vehicles que ja tenen contactades i ho repartiran per les ciutats més afectades.

Una iniciativa personal

El Carlos Ocampo i el Gilbert Leite són dos veïns de l'Argilaga i de Vimbodí que aquesta propera matinada surten cap a Szczebrzeszyn, una ciutat polonesa a la frontera amb Ucraïna, per portar-hi ajuda humanitària i recollir una o dues famílies de refugiats per portar-les cap a Tarragona. Després de posar-se en contacte amb l'Associació d'Ucraïnesos de Vila-seca a principis d'aquesta setmana, Ocampo va començar a difondre la seva iniciativa a través de les xarxes socials. En tan sols uns dies, el material mèdic, productes d'higiene personal, roba i les donacions en efectiu van anar arribant a la seva porta.

Però no només això, sinó que les xarxes va aconseguir que Leite contactés amb ell i oferís el seu temps i la seva autocaravana per acompanyar-lo fins a Polònia. Per la seva banda, l'Ajuntament de la Secuita ha volgut col·laborar i ahir va emetre un ban per demanar més materials. Les persones que vulguin col·laborar poden portar el material a l'Ajuntament avui de les 9 h. a les 13.30 h. i de les 17 h. a les 20 h. Quan arribin a Polònia, una associació de milicians ucraïnesos esperarà Ocampo i Leite a Szczebrzeszyn per entrar el material fins a Ucraïna.

En el viatge de tornada, l'autocaravana de Leite servirà també per portar cap a Tarragona una o dues famílies de refugiats. «Si aquest viatge va bé –explica Ocampo–, no serà l'últim que farem. Esperem poder ajudar tota la gent que ens sigui possible».