S'obre el diàleg perquè els càmpings de la platja Llarga retrocedeixin

La conselleria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona ha obert un nou espai de diàleg amb els càmpings de la platja Llarga per arribar a un consens sobre quin ús responsable fer de l'espai natural de sorra tarragoní. Tal com marca el Pla de Gestió i Recuperació de la Platja Llarga presentat ara fa un any pel mateix consistori, cal eliminar molts dels elements construïts en aquest espai costaner per tal de mantenir les condicions actuals a la platja i millorar els sistemes naturals, els quals es troben «força antropitzats». És per això que, des de la conselleria s'ha entrat a formar part d'un grup de treball amb el servei de costes on també hi participen les empreses d'allotjament que estan instal·lats a la platja. Segons la consellera de Medi Ambient, Eva Miguel, «cal tenir un diàleg actiu amb les zones de càmping». «Hi ha coses millorables de l'activitat que fan, diverses qüestions a revisar, recuperar espais dunars, entre d'altres. Això pot comportar que els càmpings hagin de retrocedir per guanyar metres de platja», assegura Miguel. Tal com ella diu, la problemàtica amb la platja Llarga ha arribat amb l'emergència climàtica i «no tenim cap altre remei que aplicar actuacions contundents en aquest sentit». D'aquesta manera, la prioritat pel consistori és «endreçar» la platja i eliminar tots aquells objectes o estructures que l'ésser humà ha instal·lat. «Ha quedat clar que totes aquelles platges que tenien poca antropització han resistit millor als temporals Glòria i Filomena. Hem de racionalitzar tot allò que no sigui necessari que estigui fent malbé les platges», remarca Miguel, alhora que assenyala que «els càmpings ho han vist, ja que els més afectats durant els temporals van ser els que van col·locar espigons de pedra al mar».

En aquest sentit, Miguel culpa el tractament que s'ha fet de diverses platges en les últimes dècades. «L'agressió i l'antropització de les platges en un sistema capitalista que explota les platges va en detriment del medi ambient per afavorir els guanys econòmics», diu. Tot i això, declara que és important trobar noves maneres de relacionar-se amb l'entorn arribant a «un turisme més sostenible: sense contaminació en espais naturals protegits o evitant plantejar creixements desorbitats, entre d'altres».

Reubicació d'altres serveis

En aquesta mateixa línia, Miguel apunta a la reubicació d'altres estructures i serveis amb què compta la platja per tal de millorar l'estat de la Llarga. «Cal pensar en la reubicació de guinguetes o l'accés a Cala Romana», explica Miguel, alhora que assegura que també estan en converses amb el Club de Vela Platja Llarga per reflexionar en aquest mateix sentit. La consellera assegura que cal fer compatibles els diferents usos de la platja, però «que no vagin en contradicció amb les accions de renaturalització que es volen impulsar». «Hem d'arribar a la conclusió sobre com compaginar els diferents usos sent tan estrictes com sigui possible en matèria de preservació natural», conclou la consellera.

Altres plantejaments que hi ha sobre la taula per la conselleria de Medi Ambient és la reubicació dels sistemes de bombament d'aigua, com ara les canonades.

El Pla de Gestió i Recuperació de la Platja Llarga està a l'espera de l'assignació d'una partida dels fons Next Generation. «Aquest ajut podria alleugerir el ritme d'aplicació d'aquestes mesures. Encara que, si no ens el donen, són mesures que s'aplicaran en un termini de temps més llarg», remarca Miguel.