L'Ajuntament aposta per convertir el Jaume I en un aparcament municipal

El que havia de ser l'aparcament intel·ligent de la ciutat podria acabar convertint-se en un aparcament soterrat convencional. Aquesta és l'aposta que fa l'Ajuntament de Tarragona per a intentar aprofitar la construcció de l'aparcament de Jaume I després que l'estructura mai hagi arribat a funcionar. Tal com va assegurar el conseller de Serveis Centrals de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny, el sistema «és un fiasco» i cal apostar per una nova proposta. És per aquest motiu que el consistori ha estat treballant en la idea de replantejar l'espai i que l'aparcament de Jaume I es converteixi en un pàrquing convencional. «És evident que les instal·lacions no funcionen, no té cap mena de sentit», declarava el conseller. És per aquest motiu que el consistori posa sobre la taula aquesta alternativa, la qual volen que sigui «rigorosa i ferma». «És una de les possibilitats més madures en aquest moment i amb la qual ja tenim un projecte format», remarcava Fortuny.

Segons Fortuny, l'Ajuntament podrà fer ús de les instal·lacions «aviat», però de manera cautelar no es pot fer «immediatament». El conseller assenyalava al fet que la seva posada en marxa pot tardar mesos, encara que el procés ja es troba en un punt molt avançat i que «falta que es prengui l'última decisió, però pel que fa a l'enginyeria, el projecte ja està llest». De fet, segons Fortuny, només seria necessari establir quin és el sistema de finançament. Les obres de reconversió es farien «en una etapa definitiva, però que ha de passar per la prudència, ja que ens trobem encara en un procés judicial obert», apuntava Fortuny, fent referència al procediment mercantil que va obrir l'Ajuntament que es troba al Tribunal Suprem.

En marxa el cas mercantil

En aquest cas, l'empresa d'Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) va interposar una demanda contra l'empresa Metropolitan i el Banc Santander per la facturació del material que encara hi ha a l'interior de l'aparcament. «Des que vam entrar al govern vam dir que l'objectiu era aclarir què va passar amb el Jaume I. Aquesta tasca va implicar revisar el procés de factures i pagaments, identificar una per una cada maquinària i relacionar-la amb la factura corresponent, entre altres accions. Amb tot això, vam arribar a la conclusió que hi havia factures pagades dues vegades: la primera als proveïdors que ens subministraven el material i, la segona, a un deute vinculat a leasing al Banc Santander que s'ha anat resolent al llarg dels anys per un servei de Metropolitan que mai es va fer», relatava Fortuny. D'aquesta manera, l'AMT demana al Tribunal Suprem que es retornin tots aquests diners «milionaris» que s'han pagat des de l'Ajuntament. Fortuny va recordar que el pàrquing va arribar a costar 30 milions d'euros al consistori.

És per aquest motiu que el consistori prefereix ser cautelós en la posada en marxa de l'aparcament. Tal com declarava Fortuny, posaran a disposició del Tribunal Suprem el material que hi ha a l'interior del Jaume I en forma de «proves», acompanyat de les factures corresponents. «Cal tenir prudència, ja que tenim aquest procés judicial obert i entenem que, en aquest pàrquing, hi ha les proves. Per tal de tirar endavant les obres no esperarem fins a la resolució, però sí a què hagin pogut incorporar aquestes evidències a la investigació», apuntava el conseller.

El jutge arxiva el cas penal

En la mateixa compareixença, el conseller va donar a conèixer la voluntat de l'Ajuntament de recórrer a l'arxivament de la causa penal sobre el sobrecost en les obres de l'aparcament de Jaume I per part del Jutjat d'Instrucció número 3 de Tarragona. El magistrat reconeix «que ha existit un sobrecost en l'execució d'una obra que s'ha revelat com a inútil», però que aquest aspecte ja es va analitzar anys enrere i que, per tant, la proposta del consistori és «no pertinent per inútil». Pel consistori, l'arxivament no ha estat plat de bon gust. De fet, el conseller de Serveis Centrals va acusar el jutge d'utilitzar un peritatge antic, sense tenir en compte una «prova substancial», que és el «recorregut dels diners, per si hi ha hagut malversació». Tot i això, Fortuny va valorar que mantenen «l'esperança». «Defensem els interessos dels ciutadans», va afegir.