Un jutge de Tarragona obliga l'INSS a atorgar una invalidesa absoluta per una depressió major

Una sentència del Jutjat social número 2 de Tarragona recorda a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que a una depressió major li correspon una invalidesa absoluta, i falla a favor d'un empleat afectat d'aquesta malaltia.

La sentència, a la qual ha tingut accés EFE, invoca abundant jurisprudència sobre «la capacitat de guany, continuïtat i eficàcia per poder realitzar qualsevol activitat laboral per sedentària o lleugera que sigui».

»No és exigible una actitud heroica o un sofriment excessiu» -assenyala la sentència- a l'hora d'oferir «uns mínims de dedicació, diligència i atenció que són indispensables en el més simple dels oficis».

El jutge dona la raó així al demandant, un autònom amo d'un restaurant que, a més de patir un trastorn depressiu amb ideacions de mort, també patia greus problemes en un genoll.

L'INSS li va denegar per la via administrativa la incapacitat absoluta que va demanar i només li va concedir la incapacitat total, per la qual cosa va anar a judici, defensat per la lletrada Jéssica Cid, de Campmany Advocats.

En el judici, es va demostrar un quadre de «símptomes greus amb seriosa afectació social laboral o escolar i amb presència d'idees de mort, història de problemes físics propis i relacionats amb el seu entorn».

A més, «s'observa curs crònic amb progressió de dificultats a nivell social, laboral i de funcionament, el seu estat d'ànim i dificultats funcionals li impedeixen desenvolupar qualsevol tipus d'activitat laboral», assenyala la sentència.

La sentència fixa una pensió de la totalitat de la seva base reguladora (1.546,56 euros al mes), i no una base del 55 %, com havia establert l'INNS.

A més, en concepte d'endarreriments, l'INSS haurà d'abonar el 45 % de diferència durant un any i mig.