Una nova tècnica estudia residus microbotànics en eines de pedra

Arqueòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona han desenvolupat un mètode innovador per identificar residus microbotànics adherits a les superfícies de les eines de pedra dels primers homínins, que serveix per conèixer més profundament com vivien els nostres ancestres.

Es tracta d'un avanç en l'estudi dels residus microbotànics adherits a les eines lítiques que utilitzaven els homes prehistòrics que publica la revista Scientific Reports, un treball que ha liderat l'investigador de la Universitat de Calgary associat a l'IPHES Julio Mercader.

La recerca, en la que també han col·laborat Andreu Ollé (IPHES-URV), María Soto (MIAS–UAM), Juan Luis Fernández Marchena (UB i IPHES) i Antonella Pedergnana (Universitat de Zurich), ha sentat unes bases metodològiques per avançar en el coneixement de les activitats de percussió i triturament, característiques dels conjunts olduvaians de fa més de 2 milions d'anys.

Segons els paleontòlegs, en aquell temps, a l'Àfrica oriental, les eines dels primers homínins van evolucionar en un entorn canviant, en el qual les activitats de triturament van exercir un paper clau en aquest procés d'adaptació.

La gola d'Olduvai (actualment Oldupai), a Tanzània, és un lloc que els paleontòlegs consideren fonamental per estudiar l'evolució humana, i en ell es van descobrir les col·leccions d'instruments relacionades amb el triturament més antics del món.

Relacionar els possibles residus identificats amb les activitats reals dutes a terme amb aquests instruments per part dels homínins «no és una tasca fàcil», segons expliquen els paleontòlegs.

En aquest treball, han estudiat les restes microbotàniques en fragments de quarsita procedents del principal aflorament d'aquesta matèria primera freqüentat pels homínins d'Oldupai.

Els investigadors van cartografiar els residus naturals amb tècniques GIS per quantificar objectivament la seva distribució i van aplicar diversos protocols d'extracció de diferents tipus de microresidus (com fitòlits, grans de midó i de pol·len, o diatomees) i van comparar els resultats amb els obtinguts en mostres de control de diferents sòls.

Part dels fragments de quarsita estudiats van ser tallats per obtenir instruments, amb els que van replicar activitats de triturament de diferents materials.

Els resultats obtinguts demostren que, efectivament, els suports lítics són potents reservoris ambientals, on les restes de plantes queden atrapades en litobionts, que són microhàbitats associats a superfícies rocoses.

Per elaborar l'estudi han utilitzat eines experimentals, han fet estudis microscòpics dels residus amb tècniques de microscòpia òptica, digital 3D i electrònica, i microanàlisi químic per espectroscòpia de rajos x (EDS).

«El protocol definit és el que estem començant a aplicar en estudis en curs de conjunts arqueològics, no només a Oldupai, sinó també en altres jaciments com els de la Serra d'Atapuerca o el Barranc de la Boella», ha conclòs Andreu Ollé.