Els primers homínids van adaptar-se als canvis de clima gràcies a la tecnologia

Els primers homínids de fa dos milions d'anys van desenvolupar una tecnologia lítica, l'Olduvaiana, que els va permetre fer front als canvis mediambientals que van afectar els seus ecosistemes durant més de 200.000 anys.

Així ho ha conclòs un estudi internacional, liderat per Arturo Cueva-Temprana, investigador del Max Planck Institute for the Science of Human History, i en el qual ha participat l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES) i la Universitat Autònoma de Madrid, a més d'altres centres de Tanzània, Austràlia, els EUA i el Canadà.

La recerca, que ha publicat la revista Frontiers in Ecology and Evolution, ha analitzat els conjunts lítics recuperats en Ewass Oldupa, un jaciment ocupat des de fa 2,03 milions d'anys i que és la primera ocupació humana identificada al Congost d'Olduvai (ara Oldupai), en la Gran Vall del Rift (Tanzània), un dels llocs paleoantropològics més importants del món.

Les intervencions fetes durant les campanyes del 2018 i el 2019, han permès documentar una seqüència de cinc fases que cobreixen aproximadament 200.000 anys (2,03-1,83 milions d'anys).

Segons ha informat l'IPHES, entre els objectes recuperats destaquen les eines de pedra més antigues trobades a Oldupai, amb una antiguitat aproximada de 2 milions d'anys, i restes òssies de grans mamífers (hipopòtams, panteres, lleons, hienes i primats) així com de rèptils i aus.

Segons estudis multidisciplinaris previs, se sap que aquesta zona va patir canvis mediambientals dràstics durant aquest període, amb entorns que van canviar ràpidament des de prats de falgueres fins a mosaics de boscos, passant per paisatges incendiats de forma natural, boscos lacustres i palmerars, així com ambients esteparis.

Segons l'IPHES, les dades obtingudes en aquest treball han demostrat que els homínids no van canviar ni el tipus d'eines utilitzades ni la forma de produir-les al llarg del temps malgrat aquests canvis en l'entorn.

A més, l'aplicació de nous mètodes quantitatius, com el Mètode de Reconstrucció Volumètrica, desenvolupat per Diego Lombao des de l'IPHES, ha permès documentar que «la forma de produir eines està molt lligada a la grandària de la matèria primera feta servir, la qual cosa indicaria que els homínids van adaptar el seu kit d'eines a les limitacions de grandària, forma i qualitat de les matèries primeres», ha detallat Lombao.

Malgrat aquesta estratègia poc exigent en termes de capacitats tècniques, l'anàlisi ha permès documentar una intensitat de reducció molt elevada, la qual cosa demostra que «la forma de produir eines va ser eficient i reeixida», segons Lombao.

El treball ha conclòs que la tecnologia Olduvaiana «constitueix un tret adaptatiu versàtil, que no va requerir de petits ajustos tecnològics per satisfer eficaçment les demandes ecològiques dels homínids en diferents tipus d'entorns».