La crema de fems en el Neolític va afectar la fossilització de restes òssies

La crema de fems durant el Neolític a les coves cleda va produir un important impacte en la composició i fossilització de les restes òssies arqueològiques trobades al jaciment del Mirador (Atapuerca, Burgos), segons un estudi liderat per Héctor Del Valle, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

El treball, que publica la revista Journal of Archaeological Science, és el primer treball sobre diagènesis de l'os en fumiers al jaciment de la Cova del Mirador d'Atapuerca i aporta importants conclusions sobre la formació d'aquest tipus de seqüències, resultat de les activitats ramaderes en coves utilitzades com a cledes des del Neolític.

L'estudi ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, el Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Leiden (Països Baixos).

Segons Del Valle, «de l'estudi es desprèn que el context sedimentari de cada femer desencadena característiques pròpies en la composició de les restes òssies, podent conèixer la procedència dels ossos sobre la base d'aquestes característiques».

La Cova d'El Mirador, situada a la Serra d'Atapuerca, s'excava des de l'any 1999 i ha proporcionat una seqüència amb nivells plistocens i holocens imprescindible per comprendre especialment els inicis de la incorporació de les pràctiques agrícoles i ramaderes a la Meseta.

Durant més de 4.000 anys la cova va ser utilitzada com a lloc d'hàbitat, com a lloc funerari i com a cova cleda per al bestiar.

Aquesta última activitat va generar un dipòsit sedimentari compost per fem, restes de plantes i residus de les ocupacions humanes.

Per desparasitar i netejar els espais, aquests dipòsits es cremaven, donant com a resultat una sèrie de capes (facies) cremades i no cremades que conformen un fumier, sent el d'El Mirador un dels més amplis i més ben conservats.

Aquests dipòsits constitueixen una font d'informació d'alta qualitat i elevada resolució temporal per conèixer els detalls de l'expansió i del desenvolupament de les economies productores prehistòriques, agrícoles i ramaderes, a través del Mediterrani, des de la seva zona d'origen a l'Orient Pròxim fins a la península ibèrica.

L'estudi liderat per Del Valle demostra que, a través de la tècnica ATR-FTIR, i malgrat la bona aparença externa, les restes òssies han de ser avaluades per conèixer la seva preservació a nivell molecular.

D'aquesta manera, es poden triar les mostres amb la millor preservació dels seus components per a d'altres anàlisis.

Una altra aportació del treball és l'ús de nous mètodes estadístics com la Intel·ligència Artificial que ha permès classificar la procedència de les restes òssies de les diferents fàcies, destacant que els ossos adquireixen propietats diferents en relació al contingut de carbonats.

«Això és especialment interessant en el cas de les fàcies no cremades i reelaborades en permetre diferenciar ossos no cremats que s'assemblen en el seu aspecte», segons Del Valle.