«No podem mirar a una altra banda i fer com si la guerra no existís»

Valeriia Voloshko planta flors al pati amb l'ajuda del seu fill Mark. Mentrestant, Ianina Vaselega, mare de Daniil, dona un cop de mà a la cuina. Tots quatre són refugiats ucraïnesos a Tarragona. Fa uns dies van arribar a la ciutat després d'un llarg viatge obligat per Europa. Van marxar del seu país quan va esclatar la guerra i van deixar enrere la seva gent, la seva família, els pares, com el de Daniil, que està combatent al front.

Gràcies a l'hospitalitat del matrimoni format per Silvia Castellví, policia portuària, i Josep Balastegui, informàtic de professió actualment a l'atur, i la mare de Castelllví, Micaela Guzmán, tenen un habitatge temporal on quedar-se mentre esperen que acabi el malson. «Vam anar fins a Cracòvia per ajudar. Aleshores no vam poder portar ningú amb nosaltres, però vam posar un anunci a l'estació de tren amb el meu telèfon i van començar a contactar-nos», relata Castellví.

Paral·lelament, també va publicar el seu mòbil a internet, una decisió que va permetre Ianina, economista, i Daniil trobar una família d'acollida. Tots dos, originaris de Mikolaiv, van sortir d'Ucraïna via Moldàvia. Després d'un periple pel continent, van arribar en tren a l'estació de Barcelona-Sants, on Castellví i Balastegui van anar a buscar-los fa uns deu dies. Enrere van deixar el pare de la família, Sergey Vaselega, qui està combatent a la guerra. «Parlen amb ell per videoconferència i quan acaben se'ls hi veuen els ulls plorosos», apunta Castellví. Daniil, de 13 anys, és un gran amant del futbol, del Barça i d'Oleksandr Zinchenko, jugador ucraïnès del Manchester City. Lluny del seu país, vol seguir jugant a futbol. «Vam parlar amb el Barça, perquè a més el noi es molt bo, però ens va dir que a aquesta edat ja no agafaven jugadors i que provéssim al Nàstic, des d'on ja ens han traslladat la seva voluntat d'ajudar-lo», narra Balastegui.

Mentre Ianina i Daniil s'instal·laven, Castellví seguia rebent missatges directament al seu telèfon de persones demanant ajuda. De moment, ha pogut assistir a unes 14 famílies més, a les quals ha pogut trobar una casa. «Soc a un grup de Castelló i València on hi puc contactar amb famílies que volen acollir», assenyala Castelllví, qui afegeix que tot i això no pot ajudar tothom. «Em trenca el cor no poder fer més», expressa. El matrimoni, amb residència al barri de Campclar, té tres fills, dos dels quals ja s'han independitzat.

Una de les altres famílies que va ajudar va ser la de Valeriia, florista, i el seu fill Mark, de 6 anys. Tots dos van arribar fa una setmana a l'estació de tren de Tarragona i estan vivint a casa de la mare de Castellví. Des de la ciutat d'Ukrainka, prop de Kiev, van fugir amb moltes dificultats del país, van passar una setmana a la ciutat de Lviv, i van trobar l'anunci de Balastegui i Castellví a l'estació de Cracòvia. Després de passar per Munic i París, van arribar a Tarragona.

Dijous, tenen hora per dur a terme els tràmits corresponents de residència temporal. Ianina i Daniil van realitzar el tràmit ahir, però no ha estat fàcil aconseguir-ho, segons apunten Balastegui i Castellví. Paral·lelament, tots quatre estan fent classes de castellà els dimarts i dijous.

«La nostra filla petita va a una acadèmia d'anglès. Vam preguntar a la gent de l'acadèmia si podia ajudar-los a aprendre la llengua i ens va dir que sí immediatament», explica Balastegui, qui agraeix també l'ajuda rebuda des de l'escola de la Salle Torreforta, on Daniil i Mark podran seguir de manera gratuïta els seus estudis mentre siguin a Tarragona. Mentrestant, Daniil està fent classes en línia al seu institut d'Ucraïna per aconseguir el certificat acadèmic del present curs.

Durant el dia, Castellví detalla que els ajuden amb les feines domèstiques, els acompanyen quan surten i, fins i tot, els hi ha donat una còpia de les claus per si al matí volen sortir a passejar. «S'estan integrant molt bé i tenen molta facilitat per apredre l'idiòma», assegura. A més, estan buscant feina per tal d'aconseguir independència econòmica mentre visquin a Tarragona.

Tot i això, conviuen amb la incertesa respecte al futur, amb la tristesa de sentir-se lluny de casa i no poder tornar. «Quan veus la situació per la televisió t'entristeix, però quan veus el drama humà en primera persona és encara pitjor», assegura Balastegui sobre la situació que va trobar a la frontera d'Ucraïna i Polónia.

El matrimoni fa una crida a altres famílies a acollir refugiats i posa a disposició de qui ho necessiti el seu telèfon: 622 411 325. Balastegui també està treballant en la construcció d'una web que faciliti el contacte entre refugiats i famílies d'acollida. «No podem mirar cap a una altra banda i fer com si res», insisteix el matrimoni. Mentrestant, la guerra segueix deixant sense casa a innocents com Ianina, Daniil, Valeriia i Mark.