«Els nens tenen un poder de resiliència major que els adults»

La Creu Roja de Tarragona dona habitatge ara mateix a més de 1.400 refugiats ucraïnesos, repartits entre sis hotels i un alberg d'arreu de la província. Entre personal propi i voluntaris, prop de 80 persones estan ajudant-los en el seu dia a dia, ja sigui garantint la seva manutenció o assistint-los en els tràmits legals corresponents.

Dins el grup de voluntaris, es troben els traductors, una de les figures imprescindibles per als ciutadans d'Ucraïna, obligats a marxar del seu país a causa de la guerra. «Quan soc amb ells es relaxen una mica perquè veuen que poden expressar el que volen en la seva llengua i que els escolto i els atenc», relata Ludmila Verik, voluntària traductora de la Creu Roja. Verik, nascuda a Ucraïna, va arribar a Catalunya fa uns 12 anys i va apuntar-se a l'Escola Oficial d'Idiomes. Temps abans de convertir-se en voluntària, va treballar de guia turístic. Quan va iniciar-se la guerra i va començar a marxar gent del seu país, de seguida va intentar fer-se voluntària per ajudar els refugiats que arribessin. Ella mateixa, afirma tenir tiets i cosins vivint a Ucraïna actualment.

Respecte als refugiats als hotels, un dels quals es troba a Tarragona, comenta que «alguns volen tornar, però altres ja han començat a buscar treball, a aprendre la llengua i es mostren predisposats a començar una nova vida», explica Verik. «Conviuen amb la incertesa de no saber què passarà, no saben quan acabarà», afegeix. Durant el dia, tal com apunta Verik, fan diferents activitats, com «manicura, perruqueria... Els més joves estan aprenent l'espanyol, busquen cursos gratis».

Ara mateix, hi ha prop de 2o traductors voluntaris col·laborant amb Creu Roja. «A més, tenim la sort que tres dels traductors són també conductors, la qual cosa també ens ajuda a fer els trasllats», fa saber Omar Kassem, psicòleg de la Creu Roja del Programa d'Acollida i Integració de Persones Sol·licitants de Protecció Internacional del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. El programa, actiu des de fa anys, ofereix ajuda no només a ucraïnesos, sinó també a qualsevol persona que presenti l'estatus de refugiat, sigui quina sigui la seva nacionalitat.

Els tràmits que han de dur a terme a través de la Policia Nacional per obtenir l'estatus de refugiat, l'escolarització dels nens i nenes, la cerca de feina o la manutenció són alguns dels temes que més els preocupen. A més, Kassem destaca la necessitat de medicaments per a algunes persones: «Trobem des d'un simple mal de panxa fins a malalties més greus, com càncer, VIH o diabetis. Amb el personal que hem incorporat és més fàcil donar una resposta ràpida i fer seguiment. Era una de les nostres prioritats».

Kassem també tracta d'explicar la situació emocional per la qual estan passant. «Arriben i passen per una fase com de shock, però intenten normalitzar-la», detalla. Un dels grups més nombrós entre els refugiats és el d'infants, que segons Kassem «tenen una resiliència major que els adults, s'adapten millor al canvi. Pot ser que encara no se n'adonin realment de què està passant». El psicòleg afirma que al principi els ucraïnesos, en veure'l amb l'armilla de la Creu Roja, s'abraonaven per demanar informació i ajuda. Després de les primeres setmanes, des de la Creu Roja de Tarragona esperen encara l'arribada de més ciutadans ucraïnesos.