Diari Més

Tradicions populars

Els tarragonins s'aboquen a menjar la mona a fora després de la covid

El Pont del Diable i el Parc del Francolí han estat els punts de referència dels que no es van voler quedar a casa

Al Pont del Diable, les famíies s'aplegaven al voltant del monument romà per dinar i tastar la mona.

Els tarragonins s'aboquen a menjar la mona a fora després de la covidGerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els llocs tradicionals de menjar la mona a Tarragona, com ara el Pont el Diable o el Parc del Francolí, es van tornar a omplir ahir de gent després de dos anys de restriccions a causa de la covid. A partir del migdia era usual veure famílies que reservaven lloc per a dinar en tots dos entorns, així com grups de persones que feien passejades per la zona. En un entorn complet de dia festiu, i amb moltes dificultats per aparcar als accessos de les zones per a vianants, la jornada no es diferenciava gairebé de les altres que hi havia hagut abans que comencessin les restriccions a causa de la pandèmia.

Tal com afirmava Jesús Martínez, «venir aquí a menjar la mona és el resultat de molts anys de tradició. En pandèmia no hi hem vingut, perquè hi havia massa risc. Ara hem tornat, i ens falta gent, però és un bon moment de deixar enrere totes aquestes històries. Nosaltres som de Sant Pere i Sant Pau, i el Pont del Diable ens queda molt aprop. Tot i que és cert que, quan érem petits, hi havia més camp i més vegetació a tot arreu. Ara hi viu més gent, per aquí», afirma.

Ans al contrari, una altra família afirma haver descobert el lloc per primer cop. En Xavi venia de Barcelona, estava passant uns dies a Salou, amb la seva dona, els seus fills i les seves sogres poloneses. Havien sortit de picnic i es van trobar amb el Pont del Diable. «És molt bonic», deia Xavi, «no l'havia vist mai i no m'esperava que la gent l'utilitzés per fer trobades com aquestes. A Barcelona som més de menjar la mona a casa, amb la família», conclou.

La família Mejía-Roca, per la seva banda, es declarava més tradicionalista. «Fa més de cinc o sis anys que venim aquí. Vam venir i tot quan la pandèmia, perquè som nou i els grups no podien superar les deu persones. De fet, un any sense venir aquí no és el mateix», indicava.

Al Parc del Francolí, més recent, també s'hi va aplegar força gent, cadascú al voltant de les seves taules. Eva explicava que «aquest és primer cop que venim aquí, perquè a dalt, al Pont del Diable, estava ple. Però hem vist que aquí està molt ben cuidat, i els nens s'ho passen molt bé. Del que es tracta és de passar el dia sortint de casa», va concloure.

Pilar és el segon cop que va al Parc del Fancolí, sobretot perquè li queda prop de casa i hi pot venir a peu. «A més, hi ha gespa, hi ha gent i hi ha molt bon ambient. Ens agrada menjar la mona a l'aire lliure», diu. Part de la seva família és el primer cop que hi ve, i potser per això no amagava els elogis per al lloc que han triat. «Si tot va bé tornarem l'any que ve», insistia. Recordava que l'any passat hi havia menys grups i havien d'estar més separats per la covid, però que enguany tot fa pensar que ja queda molt poc de la pandèmia que tants malts de cap els ha dut.

tracking