Societat
El sindicats tarragonins avisen la petroquímica que aniran «al conflicte» si incompleixen els convenis
Prop d'un miler de persones es manifesten pels salaris dignes i la igualtat en la celebració de l'1 de Maig a Tarragona
En la celebració de l'1 de Maig a Tarragona els sindicats UGT i CCOO han advertit «que no afluixaran i aniran al conflicte» per exigir la pujada de sous que marquen els convenis dels sectors de la química o dels serveis.
Treballadors de BASF, Repsol o Covestro han iniciat protestes les últimes setmanes perquè, com exigia aquest diumenge el manifest dels principals sindicats, també a Tarragona, s'han de complir els convenis que estableixen equiparar els salaris a l'augment dels preus al consum.
També es vetllarà perquè la modificació de la reforma laboral permeti estabilitzar els contractes del sector turístic. Prop d'un miler de persones s'han manifestat a la Rambla de Tarragona en una mobilització festiva, amb música i pirotècnica.
Els dos sindicats majoritaris rebutgen la proposta d'aplicar un augment salarial amb el percentatge de la inflació fraccionat en tres anys, com ha proposat Foment del Treball. «El poder adquisitiu es perd ara», ha insistit el secretari d'UGT. «Frenar els preus i apujar salaris, suposa frenar les desigualtats», ha afegit la secretària general de CCOO a Tarragona, Mercè Puig. Puig ha assenyalat que un dels sectors més precaris fins ara a la demarcació de Tarragona és el turístic. Amb la modificació de la reforma laboral, s'ha passat d'un 4% de contractes fixos a un 35% i caldrà vetllar que la xifra augmenti i es consolidi. «Comença a haver-hi un canvi, però no es veurà si no es lluita perquè moltes empreses ens posaran pals a les rodes», ha alertat Puig.
En la manifestació de l'1 de Maig a Tarragona, també s'ha denunciat l'especulació d'algunes empreses amb el salari mínim interprofessional, que unifiquen els complements salarials als 1.000 euros de sou, situació que fa «perdre poder adquisitiu als treballadors». Els sindicats continuaran pressionant perquè es fixi en 1.200 euros. També han criticat que les administracions reclamen competències de serveis que acaben subcontractant a empreses privades. «Si volen assumir les competències que assumeixin els serveis, perquè si no, les condicions laborals són precàries», ha recordat Llort.