Educació
La URV recupera una gran part de la xifra d'estudiants entrants d'Erasmus
El nombre d'arribades (252) s'aproxima al de prepandèmia, mentre que el de sortides previstes (463) supera fins i tot el del curs 2018-2019
El nombre d'estudiants entrants d'Erasmus a la Universitat Rovira i Virgili ha augmentat aquest curs, amb un total de 252, després de registrar 104 durant el 2020-2021 a causa de la pandèmia. Tot i que la xifra varia any rere any, encara és lluny dels 333 del 2018-2019. Durant el curs que va quedar interromput al març pel confinament, hi va haver un total de 290 alumnes estrangers a Tarragona. D'altra banda, els estudiants de la URV que decideixen viure l'experiència d'estudiar en un altre país puja enguany a 463, dels quals 194 ja han completat l'estada, 234 ho estan fent en aquest moment i 35 estan pendents de confirmar la renúncia. Aquests 463 superarien sobradament la xifra de 227 de l'any passat i, fins i tot, la de 453 del curs 2018-2019. A més a més, per al curs 2022-2023 ja hi ha planificades 472 mobilitats internacionals i la previsió es que el número pugui augmentar en més de 50. Pel que fa a les arribades, la majoria dels estudiants que decideixen fer uns mesos d'Erasmus a Tarragona són francesos, italians i alemanys. Segons comenta el vicerector d'Internacionalització, John Style, «és una qüestió de proximitat lingüística», la qual cosa facilita l'estudi. «A més, els països mediterranis tenim un sistema universitari bastant semblant, motiu pel qual hi confien en venir aquí», afegeix. Durant aquest curs, la URV ha rebut 117 italians, 45 alemanys i 33 francesos. La suma d'aquests tres països suposa un 77,3% del total.
La majoria d'alumnes arriba a Tarragona per estudiar, però hi ha altres que ho fan per realitzar unes pràctiques. Aquest curs, 21 persones de països estrangers han optat per aquesta possibilitat. En aquest sentit, se supera la xifra prepandèmica (16).
D'altra banda, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea dificultarà la mobilitat entre països, tot i que no acostumen a ser molt habituals els intercanvis amb el Regne Unit. «Encara no hem patit les conseqüències perquè vam signar un conveni temporal», relata Style, qui afegeix que el Brexit es notarà de cara al curs vinent. «Les universitats estem disposades a seguir fent intercanvis, el problema és que la Unió Europea no donarà beca, la qual cosa comportarà que els estudiants que vulguin marxar hagin de pagar moltes despeses més, aleshores pot deixar d'interessar», detalla el vicerector d'Internacionalització. A més a més, els alumnes només podran estar un quadrimestre per raons de visat.
La URV també compta amb programes de mobilitat a països de fora d'Europa i ofereix ajudes als estudiants. En els últims quatre anys, la URV ha tingut a les seves aules alumnes d'Argentina, Tunísia o Israel, entre altres.
L'experiència a la URV
La URV rep des de fa anys un gran nombre d'estudiants italians. Elena Maria Pirrone, de la illa de Sicília, està estudiant el màster de Comunicació estratègica al Campus Catalunya. «Tarragona m'ha agradat molt, pensava que era més petita», expressa Pirrone, qui va haver d'ubicar la ciutat al mapa abans de deixar casa seva. Respecte als estudis, assegura que se sent molt còmoda a les aules: «Els professors són molt joves, més que a Itàlia, i donen un tracte proper i molta confiança».
Pirrone va arribar al mes de gener a Tarragona i estarà fins al juny. Viu prop del Campus Catalunya i comparteix pis amb tres companys. A més a més, molts dies va al centre esportiu Viding Sant Jordi. Des de la Unió Europea rep uns 300 euros cada mes que l'ajuden a assumir les despeses de la seva estada a Tarragona. Quan marxi, haurà de fer el treball final per a la Universitat d'Urbino, la seva universitat de procedència al nord d'Itàlia. «La part nord del país és on hi ha més possibilitats de futur», manifesta Pirrone.
Un cas similar és el de Giulio Arturo, qui va estar a Tarragona per seguir el seu grau de Psicologia a la URV durant cinc mesos, des d'octubre i fins el passat febrer. Arturo és de la ciutat de San Remo, ubicada al nord-oest d'Itàlia, i estudia a la Universitat Niccolò Cusano de Roma. «Vaig escollir Tarragona perquè volia viure a Espanya durant uns mesos, crec que és un país on s'hi viu força bé i amb tranquil·litat», destaca Arturo.
«Tarragona és, en general, una ciutat molt agradable, el que més em va agradar és que està prop del mar, fundamental per a mí», assenyala també Arturo, qui va aprofitar per visitar altres ciutats de Catalunya i Espanya durant la seva estada. Precisament, la proximitat de Tarragona a altres ciutats és un dels aspectes que destaca Arturo: «Està molt prop de Barcelona, així que vaig tenir l'oportunitat de viatjar a diversos llocs del país». D'altra banda, manifesta que el que menys li va agradar és «la poca activitat nocturna que hi ha». En aquest sentit, afegeix que s'assembla a San Remo.
Respecte als estudis, Arturo confirma el testimoni de Pirrone: «Em va agradar molt la relació entre professors i alumnes, és completament diferent a Itàlia, és molt més amistosa». Tot i això, expressa que li agrada més el currículum d'assignatures de la seva universitat.