«Poder estar amb altres ucraïnesos ens ajuda a tranquil·litzar-nos»

La professora de castellà se situa al centre de l'aula i les seves alumnes ucraïneses s'asseuen al voltant, amb una llibreta i un bolígraf preparats per prendre nota. Les classes les ajuden a integrar-se a un país que no és el seu, a conèixer una llengua que no és la seva perquè la guerra les ha obligat a marxar amb els seus fills.

Onze dones i quatre adolescents conviuen a una planta del Seminari de Tarragona, un espai cedit per l'Arquebisbat, de la mateixa manera que la Casa d'Exercicis Cardenal Arce de la Selva del Camp, on hi ha un total de 57 refugiats. L'entitat SOS Ucraïna, creada a partir de la fusió de Coopera ONG i Acció Familiar, els ajuda a gestionar la documentació necessària, a trobar treball, amb el menjar i altres temes del dia a dia que els permetin seguir endavant. «Nosaltres els portem el menjar i elles el cuinen», explica una de les voluntàries responsables de SOS Ucraïna als dos espais de Tarragona, Ana Ardanuy. Carlota Olesti i Yolanda Pellisa completen l'equip. La zona habilitada per als refugiats al Seminari té habitacions individuals i dobles amb lavabo, menjador, sala d'estar i cuina, entre altres.

També hi ha una taula de ping-pong que van trobar dos dels adolescents, els quals juguen una estona després de tornar de les classes al Col·legi Sant Pau Apòstol, on els han acollit per ensenyar-los la llengua, a socialitzar-se i seguir els seus estudis. Paral·lelament, estan també seguint les classes del seu institut a Ucraïna en línia.

Els ucraïnesos refugiats s'informen a través de Telegram de l'evolució del conflicte al seu país i es comuniquen amb les seves famílies, sobretot amb els seus marits, que han hagut de quedar-se a Ucraïna, o fins i tot amb els fills de més de setze anys. Gràcies a les videoconferències mantenen el contacte. «També ens hem trobat amb diversos refugiats malalts que han hagut d'interrompre el seu tractament, així que els hem donat l'assistència necessària perquè el puguin seguir», apunta Ardanuy.

Ardanuy agraeix la col·laboració voluntària de diferents entitats, empreses i particulars, en especial a l'Arquebisbat, per l'ajuda als refugiats: «Si hagués d'anomenar tothom, em deixaria algú». Explica que ofereixen serveis o donen material i menjar. «Ens ho porten sense demanar res a canvi», expressa.

Una altra de les preocupacions és la cerca de treball. «Volen treballar, però moltes no saben espanyol, i això fa que sigui més difícil», comenta la voluntària de SOS Ucraïna. Entre les refugiades al Seminari, n'hi ha algunes amb estudis universitaris en advocacia, economia i altres. Per la seva banda, PortAventura ha ajudat amb la contractació de diverses ucraïneses.

Lluny de casa

Mariúpol, Kíiv, Jarkov... Els refugiats ucraïnesos del Seminari són de diferents ciutats de procedència. L'expedició humanitària cap a Ucraïna es va dividir en dues tandes. Després de creuar Europa per carretera, van arribar a Tarragona, i ja «es belluguen bé per la ciutat», assenyala Ardanuy, qui va formar part de l'expedició.

Entre les 15 persones que viuen al Seminari, hi ha una ucraïnesa que sap força espanyol, Iryna Shubina, qui fa uns tres anys va començar a estudiar la llengua a la seva ciutat, Jarkov. «M'agrada aprendre idiomes, em serveix per entrenar la memòria», assenyala. Shubina expressa la seva preocupació i la seva por per la guerra, i la dificultat de viure en aquesta situació. «Poder estar amb altres ucraïnesos, tots junts, ens ajuda a tranquil·litzarnos i que no sigui tan difícil el dia a dia», manifesta Shubina, qui agraeix en nom de totes les famílies presents l'ajuda desinteressada que estan rebent.

Durant el dia passegen, cuinen, coneixen la ciutat i aprenen espanyol, entre altres activitats. «Tarragona és una ciutat molt bonica i agradable, amb molta història», manifesta. Shubina també explica que un dia van portar-los a Siurana: «El canvi de lloc, en un entorn més lleuger, també ens va ajudar a suavitzar els pensaments durs».

Les classes d'espanyol també les ajuda a desconnectar. «En fem dues a la setmana, dilluns i dimecres», exposa Ester Barberán, professora inactiva i voluntària al Seminari. Barberán els ensenya les salutacions, els números, l'alfabet, vocabulari clàssic (com parts del cos o els transports), els verbs ser i estar o els colors, amb l'ajuda d'una caixa de Plastidecor, per exemple. «També ens agradaria que aprenguessin a conjugar els verbs», comenta Barberán. «A més a més, tenim un grup de WhatsApp per on comparteixo material interactiu i diferents recursos de millora de la pronunciació», determina la professora.