Diari Més

Universitat

«Tenim com a missió i exigència que allò que fem influeixi en la societat»

Mercè Gisbert té un pla de catorze accions per millorar la vida acadèmica i fomentar la implicació del talent del personal i de l'alumnat

Gisbert vol donar resposta a les necessitats d'una societat immersa en un context global de canvis.

«Tenim com a missió i exigència que allò que fem influeixi en la societat»Gerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

— Per què va decidir presentar-se a rectora? — Fa temps que estava preocupada per com estava organitzada la universitat, perquè perdem visibilitat als rànquings, perquè trobo que no orientem prou a l'estudiantat i necessita més atenció, perquè la comunitat universitària diu que no se la té en compte, no se sent valorada, i perquè, en definitiva, vaig arribar a la conclusió que, a banda de queixar-nos, hem de ser proactius i fer una passa endavant i intentar fer-ho diferent i millor que els que ens han precedit.

— Quines iniciatives teniu pendents per tal que la comunitat senti que la valoreu més?

— Necessitem revisar les plantilles del Personal d'Administració i Serveis (PAS) i del Personal Docent i Investigador (PDI) per solucionar el seu problema estructural. En el cas del PDI hi ha molta gent que no té una visió clara de quina pot ser la seva carrera universitària. Hi ha massa gent a temps parcial, en una situació precària i, per tant, necessitem un pla i una estratègia per millorar les condicions laborals i professionals del professorat. El cas del PAS encara és més flagrant perquè directament no ha tingut mai un pla i una carrera professional dins de la universitat i, d'aquesta manera, trobem persones que fa molt temps que van arribar a la institució i continuen en el mateix lloc de treball i en el mateix nivell professional des del primer dia. I moltes vegades, fins i tot, amb el mateix sou.

— I la idea respecte als alumnes?

— Necessitem comunicar-nos d'una altra manera, ja que ara no se senten interpel·lats per la institució ni part d'ella. Aquí tenim una feina molt gran per tal de vincular l'estudiant al govern, de fer-lo participar directament, que se senti part de la universitat i que les decisions que prenem siguin també decisions seves.

— Situar les persones a l'eix estratègic és una de les sis línies d'actuació, de la mateixa manera que fer una universitat més sostenible. Quines accions teniu previstes?

— En aquest sentit, tenim una doble visió: fer-la sostenible internament i projectar el coneixement per fer més sostenible el territori. Des del punt de vista intern, per exemple, hauríem d'utilitzar més energia solar. Hauríem de reduir el consum en molts àmbits i aconseguir reduir la despesa i, alhora, apostar per l'energia verda. Necessitem crear una cultura de sostenibilitat en la institució universitària. Es fan coses puntuals, però això no té un pla establert que ajudi a les persones a entendre que, per exemple, la Vall de l'Hidrogen serà quelcom més que un projecte molt potent des del punt de vista empresarial i econòmic. Serà també una altra forma de crear energia i de consumir. Perquè això sigui real, hem de formar els de dins i contribuir a formar els de fora perquè entenguin que és millor anar en aquesta direcció.

— Arran de la pandèmia s'ha potenciat la digitalització. Quines noves activitats que han arribat amb la covid-19 es quedaran i quines altres es poden implantar?

— Dins del pla de govern hi ha un pla específic que és l'InnLab, que consisteix en convertir la universitat, des del punt de vista de la digitalització, en una espècie de laboratori social. És a dir, aplicar la digitalització en la universitat amb la idea de projectar els resultats d'aquesta incorporació a la societat i a altres institucions. En la mesura que siguem capaços de digitalitzar i automatitzar tot el que pot fer una màquina, alliberarem les persones de la necessitat de fer coses més senzilles. Permetrà rebaixar feines a les persones, que podran posar tot el seu coneixement al servei de la universitat per millorar i créixer des del punt de vista de la qualitat i orientar-nos cap a un futur diferent i millor.

— Un dels objectius també és potenciar la Marca URV a escala internacional.

— La Marca URV té un plantejament orientat al territori, local i global. Hem de ser reconeguts en l'entorn proper. Som la universitat pública de les comarques de Tarragona i tenim com a missió i exigència social que el que fem influeixi en la societat. Aquesta seria una primera aproximació que ens permetria que la gent ens conegués i reconegués com a organització que impacta en el territori des d'un punt de vista positiu per fomentar la riquesa social. D'altra banda, la tecnologia ens permet tenir una projecció global, i això penso que no ho tenim prou explotat. M'agradaria anar pel món i que tothom sabés que hi ha una Universitat Rovira i Virgili i on és. Necessitem un procés de comunicació molt més potent cap a dins i cap a fora que ens permeti fer visibles a les persones que tenim de docència i de recerca, de gent que ha tingut idees diferents i brillants i han tingut impacte en el territori.

— També en el sentit de retenir estudiants de Tarragona que potser els hi és més atractiu marxar a estudiar fora.

— Si tens una marca que et caracteritza, la gent et coneix i reconeix i es planteja que la teva marca és el que determina que et triï com a universitat. La marca l'hem de construir no només amb els estudiants que som capaços de captar o retenir, sinó també amb els Alumni, que són aquells estudiants que han passat alguna vegada per aquí i necessitem que ens ajudin a construir la universitat que volem.

tracking