«Els barris pateixen una deixadesa en microurbanisme»

— Un dels seus objectius per al pròxim mandat és millorar la seguretat ciutadana.

— La seguretat és un dels temes cabdals. Els polítics ens hem de preocupar dels problemes que preocupen a la gent, i el tema de la seguretat, sobretot als barris, és un dels més recurrents. És tant el meu compromís amb intentar millorar la seguretat que, quan sigui alcalde, seré jo qui porti la seguretat de manera directa. Crec que és la manera de demostrar a la ciutadania la importància que li donem. El que no podem fer és tractar-la com altres partits extremistes: de manera populista. No podem posar un policia darrere de cada persona. Això seria un estat policial, no una democràcia.

— Quines mesures es poden implementar?

— Hi ha moltes coses per fer: la plantilla de la Guàrdia Urbana s'ha d'augmentar, s'han de millorar les condicions que tenen els agents, s'han de generar unitats especialistes... Per exemple, un dels greus problemes és l'ocupació d'immobles, i no pecarem de buenismo. Una cosa són les ocupacions de famílies que s'han quedat sense casa per una execució hipotecària, però no hem de confondre que moltes de les ocupacions que tenim actualment són delinqüencials. S'utilitzen per fer plantacions de marihuana, i això no es pot permetre perquè ataca a la base de la llibertat. Sense seguretat no hi ha llibertat, per tant nosaltres crearíem una unitat especial de la Guàrdia Urbana per a les ocupacions. Serem contundents, però també serem progressistes i diferenciarem, ja que moltes vegades l'origen és la manca de recursos. També prendrem mesures dissuaròries, com lectors de matrícula, que faciliten la tasca de la policia. Però tampoc podem oblidar la part social i intentar generar activitats de reinserció laboral, formatives...

— A banda de millorar la seguretat, quines altres propostes tenen per als barris de cara a la pròxima legislatura?

— Els barris pateixen un abandonament en microurbanisme, per exemple. No s'està fent el manteniment. També cal algun tipus d'actuació que irradiï canvis. Per exemple, avui estem a la Rambla de Ponent, que la va fer l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i va ser fruit d'una inversió per la Llei de barris. Jo vivia aquí al costat i va canviar tot. Per tant, actuacions urbanístiques d'aquest tipus poden millorar la vida de la gent. Enllumenat, jardineria, seguretat, microurbanisme de voreres, parcs infantils… Volem crear espais de convivència perquè es visqui millor.

— Algun dels canvis que s'estan fent actualment en l'àmbit urbanístic tenen a veure amb la mobilitatsostenible. Què n'opina?

— Els vianants hem de guanyar als cotxes. Això implicaria un canvi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), de tal manera que hi hagi pàrquings dissuasoris al voltant de la ciutat, connectats, servei d'autobusos llançadera amb freqüències d'uns 10 o 15 minuts i altres mitjans, com, per exemple, els patinets. Això implicaria que buidem el centre de vehicles per guanyar espais per als vianants. L'última coca de la Rambla, no tinc cap dubte, ha de ser de vianants. O la Illa Corsini l'hem de guanyar al tràfic rodat. És una idea d'Albert Abelló –exportaveu del PDeCAT Tarragona–, que en pau descansi, que ens agrada molt i podem portar a terme de veritat. També hem de tenir una visió verda de la ciutat. Hem de pensar en Horta Gran, que ha de ser el Central Park de la ciutat, que la uneixi amb el Parc Francolí i amb els barris de Ponent. Això sí que seriaúnic, amb un nou pont, amb carrils bici ben fets, que no impliquin treure un quiosc. Volem fer una ciutat més verda i fer-la, a més a més, amb una empresa energètica municipal.

— La cartera de Seguretat Ciutadana l'agafaràvostè. L'actual alcalde té la de Turisme. Quina opinió té respecte a la gestió de Turisme actualment?

— Fa no res es van haver de tornar més de 300.000 euros perquè no se'ls va saber gastar. Crec fa falta una mica més de promoció turística. Jo sóc un friki de la història, no ho puc evitar, i ser de Tarragona és un honor, és l'única ciutat amb un conjunt Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i una de les poques de tot Espanya. Si no explotem això, què hem d'explotar? Quin factor diferencial tenim? Les ciutats competim entre nosaltres. Què he de fer? Jo m'he d'inventar un festival de cine per ser diferent? No, ja tinc alguna cosa diferent. Generem riquesa a partir d'això. Hem d'explicar molt millor el nostre patrimoni, no d'una manera decimonònica, sinó d'una manera del segle XXI, amb màpings, recreacions... Sempre penso en el projecte de la Colònia Tàrraco, una recreació en viu de la Tàrraco del segle I, que es podria fer on és l'actual Palau de Congressos, en un dels pavellons, i que permeti que entris a la Tàrraco del segle I, amb actors, amb soldats, amb els menjars, amb la música... Seria un tret diferencial, una manera diferent d'explicar-ho. També penso, i ens podria ajudar el Port, en fer una recreació d'una galera romana, que tu hi puguis pujar, que visquis experiències. Això atraurà turistes. Ara ja no es diu tant turista, sinó visitant. Jo vull l'economia del visitant, vull que es deixin diners a la nostra ciutat, no només que vinguin a consumir recursos. També tenim els creuers. Hem de generar riquesa, llocs de treball i una situació econòmica que sigui millor per a tots i que se'n beneficiï el poble, que és l'important.

— Quins altres objectius tenen en ment?

— També hem de treballar en l'Àrea Metropolitana de Tarragona. Quan s'escull un alcalde o alcaldessa, no esculls només l'alcalde d'una ciutat, esculls el líder d'un territori. Necessitem un lideratge diferent. Tarragona ha de ser qui lideri la capitalitat, per història, per població, per potencial econòmic, per projecció i també per relacions. Hem de començar a fer que sigui una cosa tangible l'Àrea Metropolitana. El tema del transport és bàsic. Les connexions són el que fa que es generin sinèrgies, i ara no estem connectats. El conjunt de l'Àrea Metropolitana hauria de decidir com ho volem fer, no que ens ho decideixin des de Barcelona. Respecte als autobusos, per exemple, per què hem de tenir un servei a Tarragona, un altre a Reus... Podem unificar-los. Al final, som 800.000 persones, som la segona capital de Catalunya i ens ho hem de creure. Sense competir amb Barcelona, que és una altra lliga, però ens en podem beneficiar molt.