«En ser una ciutat de costa i molt turística, aquí hi ha molta ocupació vacacional»

— El tema de l'ocupació de domicilis és un tema de rabiosa actualitat. Per què els propietaris de cases ocupades tenen tants problemes per fer fora els inquilins?

— Perquè hi ha dos drets fonamentals que xoquen. Per una banda, existeix el dret a la inviolabilitat del domicili, és a dir, tothom té dret a tenir un habitatge digne. Aquest dret protegeix els ocupes. Per l'altra, hi ha el dret a la propietat privada, que també està emparat per la Constitució i que protegeix el propietari. Cap dels dos té més pes jurídic que l'altre i aquí és on comença el problema.

— Quant de temps han d'estar els ocupes al domicili perquè es produeixi aquesta problemàtica?

— Han de passar només 48 hores. Abans d'aquest temps, el propietari pot anar als Mossos d'Esquadra a presentar denúncia, prèvia demostració que aquell immoble és propietat seva, i els agents poden desocupar la casa sense cap mena d'autorització judicial. Un cop passades aquestes 48 hores és quan la cosa es complica.

— I quan ja s'arriba a aquest punt, què es pot fer?

— Es pot presentar una demanda, però jo prefereixo intentar primer un procés de mediació. Si aquest no funciona, aleshores interposo demanda. El procediment ordinari és el de la via civil, per al qual no cal saber les dades personals (nom, cognom...) dels ocupes. A través d'un advocat i un procurador, el propietari o llogater de la casa demana la recuperació de l'immoble. El jutge l'admet a tràmit i en dona trasllat als ocupes, posant una data límit per marxar de l'immoble. Paral·lelament, els preguntarà si necessiten ajuda dels assistents socials per estar en una situació de vulnerabilitat i, si és que sí, el mateix jutge demana un informe als assistents socials de l'Ajuntament del municipi on s'ubiqui la casa sobre la situació dels ocupes. Si l'informe diu que els inquilins estan en situació de vulnerabilitat (tenen alguna malaltia, hi ha algun menor...), el jutge pot suspendre la data de límit de sortida de l'immoble fins que els assistents socials aconsegueixin un pis de protecció oficial per a ells.

— I aquí és on els propietaris no tenen res a fer, oi?

— Exactament. Fa un parell d'anys, el govern de Sánchez va aprovar una llei exprés per a aquest tipus de casos, on s'estableix un màxim de 30 dies per solucionar la situació. Aquesta és la teoria però, en la pràctica, com que els jutjats estan saturats, el procediment s'acaba allargant fins a l'any.

— Amb la conseqüent espera per part dels propietaris, que estan lligats de peus i mans...

— Efectivament. El propietari és el que acaba pagant la manca d'inversió de l'administració. Si l'Ajuntament en qüestió no té un parc d'habitatge públic prou extens, el propietari pot estar molts mesos amb els ocupes a casa i sense poder-los fer fora esperant que els assistents socials els hi assignin un habitatge de protecció oficial.

— S'ha incrementat l'ocupació arran de la crisi generada per la pandèmia de la covid-19?

— Sí, la situació econòmica entre la població és més crítica i, per tant, s'ha incrementat. Com que determinats perfils d'ocupes tenen una situació tan de risc, el gran debat des de fa anys, i ara més que mai amb la crisi generada per la pandèmia, és saber què preval: el dret a l'habitatge o el dret a la propietat privada. És evident que s'ha protegir la gent vulnerable però, sense inversió pública, això resulta molt difícil.

— La solució, aleshores, és més inversió per part dels ajuntaments?

— Una bona solució podria ser adoptar el model alemany o holandès. Allí l'administració competent compra o lloga d'una forma econòmica espais buits que hi hagi a la ciutat: locals, blocs de pisos d'alguna constructora que hagi fet fallida, naus... i ofereix un lloguer social d'aquests espais a les persones vulnerables. D'aquesta manera, la gent no té necessitat d'ocupar propietats privades.

— Quin acostuma ser el perfil de l'ocupa?

— Acostumen a ser persones amb risc d'exclusió social que ocupen domicilis d'altri per supervivència. A les grans ciutats, acostumen a ocupar llocs que són propietat d'entitats bancàries. A Tarragona, en canvi, hi ha molt d'ocupa extranger. En ser una ciutat de costa i molt turística, hi ha molta ocupació vacacional.

— I amb les xifres a la mà, Tarragona és de les províncies que té més ocupació o és de les taxes més baixes?

— Tarragona és la segona província de tot l'Estat espanyol amb més ocupació en relació amb el nombre d'habitatges, només per darrere de Barcelona. A Barcelona hi ha una taxa de 66 denúncies per ocupació d'immobles per cada 10.000 habitants i Tarragona registra 53 denúncies per cada 10.000 habitants.

— Així Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més ocupació?

— Segons dades el Miniteri de l'Interior de gener d'aquest any 2022, Catalunya té el 42% de tots els habitatges amb inquilins il·legals de l'Estat espanyol. De fet, quadriplica el percentatge de la comunitat de Madrid.

— Com reaccionen els propietaris d'habitatges ocupats davant aquesta situació?

— Hi ha molts propietaris que es veuen desprotegits i opten per contractar empreses privades que utilitzen tècniques poc ortodoxes per fer fora els ocupes i, evidentment, ho han de fer de manera clandestina. D'altres, intenten negociar amb els ocupes. Aquests demanen una quantitat de diners elevada, per exemple, 10.000 o 15.000 euros, i molts prefereixen pagar-la i recuperar la seva propietat.

— Quins consellers pot donar als propietaris de les cases per evitar l'ocupació?

— Són consells que, tot i que semblen molt evidents, cal tenir en compte perquè funcionen. Si no és una primera residència, és important visitar sovint la propietat, estar atents als senyals i potser llogar l'immoble mentre no es faci servir. També serveix tenir un contacte estret amb els veïns. Últimament es porta molt fer grups de Whatsapp de veïns i això funciona molt bé perquè qualsevol pot avisar el propietari si veu moviments extranys a l'immoble. Altres coses que es poden fer és evitar l'acumulació de brutícia, buidar la bústia sovint, instal·lar una porta antiocupació o posar un sistema d'alarma. Si és una primera residència i els propietaris marxen de viatge, és important no publicar les fotos de les vacances a les xarxes socials mentre estan fora. Jo els recomanaria que les publiquessin quan ja hagin tornat i estiguin a casa. Molta gent es dedica a rastrejar aquestes publicacions i aprofiten l'absència dels propietaris del domicili per ocupar-lo.