Veïnal
Els veïns de Pere Martell i del Carme a Tarragona insisteixen en la lluita contra la inseguretat que pateixen
Presenten una pregunta al plenari perquè l'Ajuntament doni compte de les actuacions que s'han dut a terme per millorar la zona
Els veïns del Moviment Veïnal Pere Martell i de l'Associació de Veïns i Veïnes Verge del Carme, que comprèn el carrer Francesc Bastos i rodalies, han presentat una pregunta al plenari del proper divendres perquè l'equip de govern doni informació sobre l'estat de compliment de les mesures que es va aprovar a finals de l'any passat, referents a la neteja i seguretat del barri, a conseqüència d'una moció presentada per ambdues entitats. La creença d'aquests veïns és que s'ha fet molt poca cosa, i no s'han acomplert els compromisos que l'equip de l'alcalde, Pau Ricomà, va prendre quan va aprovar la moció.
Concretament, els autors de la pregunta volen saber si s'han engegat actuacions per posar remei a l'estat d'abandonament i brutícia en què es troba tot el tram inicial de l'eixample sud, que inclou els carrers Pere Martell, Francesc Bastos i també el Parc de la Ciutat.
Cap millora
«Com que no hem vist cap millora«, indica Lorena Holm, portaveu del Moviment Veïnal Pere Martell, «crec que hem de parlar. Hem de saber què està passant abans d'emprendre cap altra acció». La portaveu recorda que la moció, aprovada el novembre de l'any passat, ja detallava quins eren els problemes dels que es queixen. «Pel que fa a l'àmbit de la neteja», diu el document, «els carrers estan bruts. Hi ha brutícia que està incrustada. Potser la tècnica emprada, llençar aigua a pressió desplaçant la brutícia d'un lloc a un altre, no és la més adequada». El plec de reivindicacions parla també de ciutadans en risc d'exclusió social: «El carrer Pere Martell i el Parc de la Ciutat, sovint, es converteixen en un espai per acampar i pernoctar. Als matins, els bancs del carrer esdevenen lavabos improvisats», deia la moció. A això s'ha d'afegir la inseguretat, ja que, segons Lorena Holm, a la brutícia i la presència de persones sense llar s'hi suma un ambient d'inseguretat que afavoreix els robatoris i el tràfic d'estupefaents.
Per totes aquests raons, els veïns compten amb una llarga llista de reivindicacions, que comença amb milllores en l'àmbit de la neteja, i segueix reclamant un pla d'atenció a les persones sense llar, que comptaria amb guixetes per guardar els seus objectes personals, la creació d'un alberg municipal, lavabos per garantir una higiene correcta i espais per als carros de ferralla.
En el capítol de seguretat, volen la «presència de policies de barri i de proximitat en cada zona que realitzin accions concretes de divulgació i informació, per establir un contacte permanent amb el ciutadà. Informar i assessorar davant qüestions de seguretat que es donen en el nostre districte».
Lorena Holm ha explicat que «les motivacions que ens van dur a agrupar totes les nostres reivindicacions en una moció continuen sent completament vigents», i d'aquí la necessitat de presentar una pregunta al plenari. «Sembla un procés molt llarg, perquè els problemes no se solucionen», conclou Holm.