Joan Planellas, sobre els abusos sexuals a menors: «Hem d'actuar amb sentit de justícia i misericòrdia»

L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha hagut d'afrontar tres casos d'abusos sexuals a menors d'ençà que va ser ordenat el 8 de juny de 2019. Després de tres anys al capdavant de la diòcesi diu que han actuat amb la màxima transparència i claredat i remarca que han portat els casos a fiscalia i obert processos canònics. «Hem d'actuar amb el màxim sentit de justícia i misericòrdia», sosté Planellas. En el cas del canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l'arxiu històric, Manuel Fuentes, recorda que el van suspendre durant quinze anys de les seves responsabilitats pastorals per uns fets que havien prescrit. A banda, el bisbat assegura que no té cap problema ni disputa legal per la propietat dels 404 béns immatriculats.

En una entrevista a l'ACN, l'arquebisbe Planellas explica que han intentat «acarar amb la màxima contundència» els casos de presumptes abusos sexuals a menors quan han estat coneixedors dels fets. Demana ser «equilibrats» i no fer de jutge quan la justícia ja ha tancat les causes. El mossèn d'Arbeca, Josep Maria Font, va ser absolt canònicament per falta de proves mentre que la causa contra el capellà de Constantí, Francesc Xavier Morell, es va arxivar per la via judicial. Ambdós van ser destituïts en fer-se públic, el febrer del 2019, que havien estat investigats pel Vaticà per presumptes abusos infantils, en uns fets que es remunten al 2015 i 2016.

Sense especificar de quin cas es tracta, Planellas explica que la mare d'una presumpta víctima d'abusos se li va acostar a la sortida d'una parròquia per agrair-li tota la feina feta per esclarir els fets. «Això sol em reconforta perquè he actuat fent el que creia que s'havia de fer. Hem d'ajudar a guarir ferides tant a les presumptes víctimes o víctimes i a les seves famílies, així com als mossens que s'han trobat amb aquests casos», assenyala. De fet, es pregunta quina ha de ser la «rehabilitació» d'aquests capellans, perquè argumenta, també són persones. «He parlat amb les possibles víctimes i m'ho he pres molt seriosament, el tall entre misericòrdia i justícia és molt fi», insisteix.

Pel que fa als dos casos d'abusos sexuals comesos pel canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l'arxiu històric arxidiocesà, Planellas, d'acord amb la Santa Seu, va imposar a Manuel Fuentes diverses penes per evitar «la impunitat», després de la prescripció civil dels fets ocorreguts fa tres dècades. En concret, li van prohibir l'exercici públic del ministeri presbiteral i de la docència eclesiàstica durant un any i li va imposar la prohibició durant quinze anys d'exercir cap responsabilitat pastoral en una parròquia, així com no tenir veu i vot com a canonge en el Capítol de la Catedral.

«A partir del setembre pot fer de mossèn, però sense responsabilitats directes, no n'hem parlat directament amb ell del lloc ni del que es farà, s'intentarà que presti algun ajut com a mossèn», indica l'arquebisbe. Arran d'aquests casos, la institució eclesiàstica va crear l'Oficina de Prevenció i Protecció d'Abusos de l'Arquebisbat, una comissió formada per una treballadora social, una psicòloga, un canonista i un advocat que a través d'un telèfon - que funciona les 24 hores- i d'un correu electrònic s'atén a possibles víctimes. Segons Planellas, el darrer cas atès per l'organisme va ser el del canonge arxiver.

404 béns immatriculats, sense disputes

L'arquebisbe confirma que l'arxidiòcesi té 404 béns immatriculats i assegura que cap persona o entitat ha reclamat cap propietat a diferència d'altres diòcesis. «A Tarragona tenim zero conflictes amb les immatriculacions», remarca Planellas. «Si hi ha pogut haver en altres indrets alguna disputa, per això hi ha la justícia, no? En el cas de Tarragona això no ha tingut lloc», reitera. En paral·lel, lamenta que hi haguessin 37 errors en la llista del govern espanyol sobre béns immatriculats, els quals, indica, ja estan solucionats.

Planellas lamenta que en el llistat del govern espanyol se'ls hi atribuïen dotze béns que eren d'altres ordes religioses. «Això ja està aclarit i també ho estava prèviament a la publicació del llistat, els errors ens va causar una sensació molt estranya», sosté. A més, recorda que entre les errades hi havia dotze propietats que estaven duplicades, dues més que es van immatricular perquè procedien de dues herències, així com quatre immatriculacions que eren compres, sis més ja no eren de la seva propietat i, la darrera errada, no en tenien totes les dades. «D'aquests suposats 37 errors, no hi ha cap problema, crec que potser s'ha volgut magnificar tot aquest tema», etziba.

Tres anys de bisbat marcats per la pandèmia

La pandèmia va esclatar pocs mesos després que fos nomenat arquebisbe de Tarragona. La situació sanitària, explica Planellas, ha marcat la seva gestió i ha «capgirat» projectes. A tall d'exemple, assenyala que el voluntariat de Càritas es va aturar durant el primer any de pandèmia perquè eren persones de risc. Per això, diu, van haver de buscar alternatives a aquest voluntariat. També destaca que les reunions telemàtiques es van convertir en protagonistes i que van haver de repensar com atendre pastoralment els feligresos.

A la vegada, s'ha reorganitzat l'organigrama diocesà i, ara, l'Església tarragonina disposa de dotze delegacions. «Vam intentar en la mesura del possible que fossin portades per laics i ho hem aconseguit en set», subratlla. Planellas també detalla que ha escrit dues cartes pastorals i que han organitzat el Sínode en aquest últim any. «És la convocatòria que ens ha fet el Papa Francesc per veure quin és el present i futur de la nostra església, ara hem acabat la fase diocesana», afegeix.

«No ens calen més capellans»

L'arxidiòcesi té 135 capellans, repartits en 200 parròquies, que tenen una mitjana d'edat de 64 anys. «Pot sorprendre, però estem en una situació que tenim els capellans que necessitem», assegura. De fet, Planellas apunta que els sacerdots haurien de fer més de guies espirituals i menys de gestors per atendre millor a la comunitat. En aquest sentit, explica que estan creant unitats pastorals arreu del territori perquè puguin treballar conjuntament entre parròquies limítrofes i, així, alliberar els mossens de les feines més burocràtiques. «Hem d'incidir en el laïcat més actiu, que el poble de Déu no sigui passiu, sinó subjecte actiu», opina.

El paper de la dona en l'església, a debat

Preguntat sobre el paper de la dona en el si de l'Església, Planellas esquiva posicionar-se i considera que és una qüestió de «l'església universal». «És un tema que a mi com a bisbe d'una església local em supera, i, per tant, canviar el dret canònic no em toca a mi, sinó al Sant Pare, amb l'assessorament del Sínode, dels cardenals... perquè són reformes que requereixen molt d'estudi», exposa. L'arquebisbe també argumenta que en el debat s'han de tenir en compte tres punts.

«Primer, l'argument històric de tradició, Jesús elegeix els dotze, són homes, en segon lloc, els magisteris del Papa Pau VI i Joan Pau II, que van tancar aquest tema en la segona meitat del segle XX, i per últim, hi ha l'església ortodoxa, on les bases són molt més reticents», argumenta. Amb tot, celebra que algunes dones hagin esdevingut les responsables de les unitats pastorals. «Estic molt joiós que la meitat de les delegacions diocesanes siguin portades per dones, per exemple, la delegació de patrimoni la porta una dona», conclou.