«Som esclaus dels nostres pensaments. Sovint ens fan anar pel camí del pedregar»

—Tot just estem sortint d'un episodi, el de la pandèmia, que ens ha marcat profundament. Quins efectes ha tingut sobre la salut mental de les persones?

—Totes les estadístiques apunten que el consum d'antidepressius ha augmentat un 10% i el d'ansiolítics un 8% i, per tant, hi ha problemes de salut mental. Des del programa que dirigeixo, L'ofici de viure, tant a Catalunya Ràdio com a TV3, estem treballant sobretot en la línia de la prevenció. El que ens arriba al programa és que hi ha moltes persones a qui la pandèmia els ha canviat la vida, i moltes altres que han decidit fer elles mateixes canvis profunds. Estem en el procés de veure com hi ha una transformació en moltes persones.

—Aquesta transformació personal la podem fer nosaltres sols? Disposem de prou eines per aconseguir-ho?

—Cada persona és un món. Hi ha qui necessitarà ajut psicològic o psiquiàtric, però hi ha altres persones que no, que per si mateixes poden canviar la qualitat de la seva vida.

—De tot plegat en parla en el seu llibre La llibertat interior, publicat el 2020. En referència al títol: què ens empresona?

—Els pensaments. En som esclaus. A partir del llibre i de la pandèmia, vaig començar a fer retirs presencials de cap de setmana per experimentar aquesta llibertat interior, que comença en el moment en què prenem consciència de quins són els nostres pensaments. A l'escola ens van educar com si pensar molt ens fes més intel·ligents, però sovint el que ens fa anar pel camí del pedregar són justament els pensaments, la rumiació. Discernir quins pensaments ens resulten útils i quins no, i com és el nostre diàleg mental, és el primer pas cap a la llibertat interior.

—Buscar la felicitat és un error? A què hem d'aspirar?

—Depèn del que cadascú entengui per felicitat. El que jo explico als retirs, i també al llibre i a la xerrada que faré a Tarragona, té a veure amb el que, per a mi, és l'autèntica felicitat, que no és el que ens venen als anuncis, sinó aquesta pau interior. Una pau que no té per què ser avorrida, pot ser molt alegre. Jo convido a tothom a experimentar-la.

—Per arribar a aquesta pau interior cal doncs dominar els pensaments. Però com fem callar aquesta veu? Els nostres pensaments som nosaltres…

—Nosaltres ens creiem que pensem, però creure això és com creure que nosaltres fem que el cor bategui. No ho decidim nosaltres. Amb els pensaments, passa que alguns els podem escollir, però uns altres no. Aprendre a distanciar-nos-en és la clau de la llibertat i de la pau interior a la qual fèiem referència.

—En què consistirà la xerrada sobre salut mental i psicologia positiva que oferirà aquest divendres a Tarragona?

—Començaré parlant del ioga com a filosofia. Explicaré la base de fons de les grans tradicions del ioga, que tenen a veure precisament amb aquest distanciar-se dels pensaments, d'aquest locutor de ràdio que tenim a dins, i de com, a poc a poc, a partir d'aquesta dimensió, podem anar trobant el camí cap a la nostra autèntica naturalesa.