Les concessions de nacionalitat es van disparar a Tarragona al 2021

El govern espanyol va concedir la nacionalitat per residència a un total de 5.964 persones durant el 2021 a la província de Tarragona, una xifra rècord en els darrers tretze anys, segons recull el portal de dades de l'Observatori Permanent de la Immigració, òrgan adscrit al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. L'elevat nombre d'expedients resolts és la conseqüència del pla de xoc de nacionalitat que va dur a terme l'administració central durant l'any passat. L'objectiu era desembussar la tramitació i resoldre expedients amb anys de retard. La comunitat més nombrosa a Tarragona ha estat la marroquina, amb 3.227 nacionalitats per residència concedides.

La sèrie de mesures posades en marxa pel Ministeri de Justícia del govern espanyol, que va comptar amb la participació de 166 funcionaris, va permetre aconseguir la nacionalitat a 202.336 persones el 2021, 5.964 de les quals van ser a la província de Tarragona, 3.157 més que el 2020 i gairebé un miler més que el 2019.

La cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, enumera els tres principals drets que atorga la concessió de la nacionalitat. Per una banda, el beneficiat aconsegueix els drets europeus, els quals permeten treballar i residir en qualsevol dels 27 estats de la Unió Europea i transmetre la ciutadania a la descendència o el cònjuge. D'altra banda, també obté el dret a votar i a ser escollit en unes eleccions i un seguit de drets personals que li permeten accedir a càrrecs de funcionari i a l'educació pública sense haver de preocupar-se dels tràmits administratius dels permisos de residència. La nacionalitat per residència s'adquireix quan una persona estrangera viu legalment al país durant deu anys seguits, tot i que el termini pot ser menor en determinats casos.

La majoria d'expedients resolts a la província el 2021 van ser de persones de la comunitat marroquina. Fins a l'1 de gener de 2022, els marroquins establerts legalment a l'estat espanyol sumaven més de 879.900. «Són la primera comunitat estrangera assentada legalment i arriben al 16% del total d'estrangers establerts a Espanya», expressa Bichri. Indica que prop del 50% de naturalitzacions es van produir a Catalunya i Madrid.

El següent grup més nombrós, després de la comunitat marroquina, és el dels colombians, amb 275 concessions de nacionalitat, i la dels pakistanesos, amb 252, la xifra més alta registrada per l'Observatori Permanent de la Immigració. Entre els països amb més de cent nacionalitzats també hi ha Algèria, Argentina, Bolívia, Equador, República Dominicana, Romania, Senegal, Ucraïna i Veneçuela.

Nicolae i Oleksandr

Una de les persones que va aconseguir la nacionalitat durant el 2021 va ser Nicolae Leahu, moldau de naixement i resident a Tarragona. Tanmateix, feia quatre anys que va començar a tramitar-la. «Quan vaig fer la sol·licitud em van dir que en un any hauria rebut resposta», comenta. El temps va anar passant, va enviar cartes i documents preguntant per la situació, però la concessió no arribava, fins que el passat desembre per fi ho va fer. D'aquesta manera, Leahu aconseguia la nacionalitat després d'arribar el 2004. «Abans d'instal·lar-me aquí, vaig venir un any a treballar per guanyar diners i pagar-me els estudis al meu país. Una vegada els vaig acabar, vaig tornar», explica Leahu. Superar un examen d'espanyol escrit i parlat o un altre de cultura general són alguns dels requisits que va haver de complir, a banda de presentar diferents documents, com la vida laboral o el certificat d'antecedents penals a Moldàvia, entre altres.

Mesos després que Leahu, va obtenir la nacionalitat Oleksandr Myerlich, d'origen ucraïnès. Myerlich va fer la sol·licitud el 2017 i fins a principis de març d'aquest any no va obtenir la resolució. «Vaig acudir diverses vegades al Ministeri de Justícia i mirava cada matí si s'havia resolt», detalla. Myerlich viu des de 2006 a Tarragona, on hi ha la seva família. «Els meus pares van venir a viure a finals dels anys 90 arran de la crisi econòmica», exposa. Ara, Myerlich fa el possible per ajudar els seus compatriotes refugiats de la guerra.