Els màsters amb classes virtuals a la URV arriben al 56% després de la pandèmia

L'inici de la pandèmia l'any 2020 va sacsejar el món de dalt a baix i va canviar molts hàbits de l'ésser humà. Una de les nombroses conseqüències va ser la transformació de les classes al format virtual durant uns mesos. Aquest període va servir per conèixer i potenciar noves eines d'aprenentatge, de tal manera que la Universitat Rovira i Virgili va veure el moment oportú per donar un impuls a la modalitat en línia dels seus estudis i oferir més flexibilitat a l'alumne. En el marc d'aquest objectiu, el 56% dels màsters del curs vinent comptaran amb classes virtuals. És a dir, 32 dels 57 màsters. Després de la pandèmia, un total de 17 màsters han refermat la seva formació en línia, sigui amb alternatives semipresencials o completament virtuals o amb l'evolució de l'híbrid cap al format 100% digital.

«Ja fa més de quinze anys que fem màsters virtuals, però amb la pandèmia els hi vam donar l'empenta que faltava», exposa la vicerectora de Projectes Docents i Estudiants, Montse Pinent. La URV ofereix tres modalitats de màster: presencial, semipresencial o virtual. La dinamització del format en línia ha permés donar més alternatives als alumnes. «Volem adaptar-nos a l'estudiant. Veiem que és necessari progressar cap aquí per necessitat, ja que hi ha molts estudiants que també treballen o són de fora», comenta Pinent. Tanmateix, cadascun dels 57 màsters oferts per la URV té les seves característiques particulars, la qual cosa també influeix en el percentatge de matèries que es pot fer a través de l'ordinador.

Un dels màsters que va transformar-se de presencial a semipresencial el curs 2020-2021 va ser el de Comunicació Estratègica, tot i que la conversió ja estava pactada abans de l'inici de la pandèmia. «Va ser de casualitat. Teníem la necessitat d'adaptar-nos per donar flexibilitat als estudiants i situar-nos en el marc competitiu internacional, ja que tenim molts alumnes que treballen i també d'altres comunitats autònomes i països», comenta la coordinadora acadèmica del màster, Marta Montagut. Passar al format semipresencial ha permès augmentar considerablement el volum de matriculats en els darrers anys.

Fins ara, els màsters són els únics estudis que la URV opta per convertir al format digital, ja que «els graus presencials no es volen perdre perquè són una de les essències de la universitat», afirma Pinent. Avui dia, tan sols n'hi ha un que es fa en modalitats semipresencial i virtual, el grau d'Antropologia i Evolució Humana.

Estudiants internacionals

La vicerectora de Projectes Docents i Estudiants calcula que un 30% dels alumnes de màster de la URV són internacionals. En el cas del màster en Comunicació Estratègica, la coordinadora acadèmica explica que el percentatge arriba fins al 50% i molts provenen de Sudàmerica. «El nou format semipresencial, amb un quadrimestre en línia i tres mesos d'assistència els dona facilitats, per exemple, amb el visat», manifesta Montagut.

Un dels estudiants estrangers afavorits per la modalitat virtual és Tatyana Zaprzalka, originària de Bèlgica. Zaprzalka va acabar l'estiu passat el màster en Dret de l'Empresa i la Contractació, totalment en línia. «Després de fer la carrera de Dret i un màster al meu país, vaig decidir fer-ne un altre de dret nacional d'Espanya perquè volia venir a viure-hi, així que vaig mirar opcions i vaig trobar el de la URV, que em va semblar molt interessant», assenyala. El curs acadèmic el va seguir, en la seva totalitat, des de l'habitació de casa seva, a Bèlgica.

En acabar les classes, va haver de desplaçar-se fins a Tarragona, aquesta vegada sí, per realitzar les pràctiques a Salvat Advocats, una signatura multidisciplinària de lletrats i economistes de Reus. A més, aquest darrer curs, gràcies a la seva formació, ha pogut impartir classes a la mateixa URV. «Per una banda, fer el màster en línia va ser una bona experiència perquè em va ajudar a trobar feina aquí i econòmicament surt molt a compte, però no el tornaria a fer perquè em passava moltes hores davant de l'ordinador, la qual cosa és molt esgotadora a nivell físic. A més, tens una sensació de soledat perquè no coneixes els companys ni els professors de la mateixa manera que a una classe presencial», comenta Zaprzalka.

El cas de la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya és el centre educatiu per excel·lència dels estudis en línia de tot el territori. I molts tarragonins aposten per continuar la seva formació educativa a través de la UOC. El curs 2020-2021, un total de 1.033 ciutadans de la ciutat van inscriure's. El creixement més significatiu es va donar en els estudis de grau, ja que el 2020-21 va comptar amb 644 tarragonins, gairebé més de 100 que el curs 2018-2019. La delegada territorial de la universitat, Fanny Galve, subratlla que «arran de la pandèmia hi ha hagut una reducció progressiva de la mitjana d'edat. Ara tenim moltes més persones d'entre 17 i 21 anys». Molts dels alumnes, segons Galve, treballen i necessiten flexibilitat: «Posem a l'abast de l'estudiant tot el que necessita per seguir el curs i poder autogestionar-se el temps. Les carreres són estrictes, però flexibles».