Un nou barri entre la T-11 i l'N-340, els carrils bici i més voreres uniran el centre i Ponent a Tarragona

«Volem menys barris segregats i més ciutat contínua. Ponent necessita més zones verdes, més equipaments i cohesió amb el centre». Així resumeix el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, un dels grans objectius del pròxim Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), document que recollirà el Pla Parcial 46 redimensionat. El PP-46 serà un nou barri que unirà el centre i Ponent, al tram entre Icomar, la T-11 i l'N-340. Precisament, aquestes dues vies es convertiran en «avingudes», segons Puig, amb l'ampliació i generació de voreres i la incorporació del nou carril bici. Aquest conjunt de projectes, sumats a l'ampliació del pont del Francolí per part de l'Estat, afavoriran la mobilitat per arribar a l'eix neuràlgic de la ciutat.

«El PP-46 és una de les peces més importants del trencaclosques, perquè és la del mig entre el centre i Ponent. Volem cosir una ciutat forta, sense fragmentacions», assegura Puig. D'aquesta manera, l'Ajuntament generarà un sector de creixement a la zona per crear nous habitatges. Els encarregats de realitzar la urbanització seran els mateixos que convertiran l'N-340, que passarà per sota del barri, i la T-11, que hi passarà per sobre, en vies amb voreres amples i carril bici per afavorir la connexió amb el pont del Francolí.

«Gent de Ponent diu sovint que va a Tarragona per dir que va al centre. Però no se'n van a Tarragona, ells són Tarragona. Ho diuen perquè perceben que si has d'agafar el cotxe i passar per espais sense voreres per accedir al pont del Francolí, és perquè vens d'una altra ciutat. Hem de trencar aquesta idea», assenyala el conseller de Territori sobre «la importància estratègica del nou barri». D'altra banda, a la part més pròxima al riu es generarà una zona fluvial amb parcs, arbres i bancs. «Ara hi ha un aparcament dissuasiu, el quan s'eliminarà per crear zona verda», comenta Puig.

El PP-46 era un projecte que ja existia. Ara, l'equip de govern l'ha redimensionat a la baixa per deixar només «allò que és essencial per a la connexió de la ciutat», afirma el tercer tinent d'alcalde. El consistori apostarà per la creació de zones naturals i la protecció de les existents, però considera cabdal la cohesió. «Si només generem verd entre el centre i Ponent, podem estar fent un mur, encara que sigui vegetal. Ponent no només necessita verdor, també necessita humanitzar les infraestructures que el separen del centre», resumeix Puig.

Respecte al futur POUM, Puig indica que a la tardor s'aprovarà el document inicial. Després, es revisarà i es realitzarà el procés participatiu. En el pròxim mandat, finalitzaria tot el procés.

Protecció d'Horta Gran

Un altre dels objectius del POUM és protegir Horta Gran. «El POUM de l'anterior govern deia que tot era sòl urbanitzable. Nosaltres li donarem la condició de sòl no urbanitzable a tres quartes parts i farem un barri entre carreteres», explica Puig. La intenció és que l'espai sigui l'element cohesionador de Tarragona, amb un gran parc agrari i una zona verda fluvial, amb continuïtat urbana «perquè es vegi que tot és la mateixa ciutat».

El consistori també vol millorar la qualitat de vida de Ponent. «Si el que fem ha de tenir un valor, podem generar més ciutat. El missatge que a Ponent no es pot fer res no el compartim. El que hem de fer és millorar la qualitat de vida. I el verd públic no és només una qüestió de quantitat, sinó també de qualitat», afegeix Puig. En aquest sentit, el conseller considera que fer un gran espai vegetal entre Bonavista i Campclar –en referència a la idea del PSC– no és fàcil: «Quan es proposa alegrement crear zona verda està molt bé, però hi ha unes línies de molt alta tensió que valen 7 o 8 milions d'euros soterrar-les. Les deixaràs així tal qual? Has de poder generar zones verdes ben mantingudes i cuidades que llueixin bé. S'han de buscar fórmules per soterrar aquestes línies».

L'Anella Verda s'ampliarà per tenir zones naturals a l'abast de tothom

Terres Cavades, la Budellera i Mas d'en Sorder seran no urbanitzables

L'Ajuntament de Tarragona ampliarà l'Anella Verda mitjançant el futur Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). «La ciutat ha de ser verda, a Ponent, Llevant i al centre, sense excepció», assenyala el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. La intenció de l'equip de govern és conservar els espais naturals actuals i generar-ne més, per aquest motiu declararà sòl no urbanitzable moltes zones de la ciutat que abans no ho eren, com la major part d'Horta Gran, Terres Cavades, la Budellera i Mas d'en Sorder.

«Té molt de valor generar una Anella Verda a tocar de la ciutat perquè la gent hi podrà accedir fàcilment a peu o en bicicleta», manifesta Puig. La conservació d'aquests espais pretén cohesionar Tarragona, de Llevant a Ponent, en l'àmbit natural. «El POUM anterior deia que a Horta Gran, la Budellera i Terres Cavades hi anaven barris més grans que Torredembarra. Això era un disbarat absolut. Hem de protegir aquestes zones», expressa el conseller de Territori.

Alhora, l'Ajuntament vol generar nous espais verds a Ponent a través del futur POUM. «Volem recuperar la qualitat de l'espai públic. Treballem amb la idea que des de Bonavista, Campclar, Torreforta o la Floresta puguis anar fins a la platja Llarga caminant o en mountain bike», detalla Puig. El conseller destaca estar d'acord amb la idea de Ponent Verd del PSC, però, alhora, exposa que «no té sentit generar un pulmó verd a un costat si proposes carregar-te l'altre pulmó verd ja existent a l'altre costat. Hem de conservar tots els pulmons verds que tenim i n'hem de generar molts més».

Zona verda i residencial, el futur ús per a l'espai de CLH

L'Ajuntament de Tarragona està estudiant fórmules perquè la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) pugui marxar de l'actual zona que ocupa al polígon Francolí. La intenció de l'equip de govern és que sigui una zona verda i residencial. L'espai més pròxim al riu, seria 100% natural. «Apostem pels habitatges perquè hi pugui haver un retorn econòmic que permeti a CLH aconseguir els milions d'euros suficients per marxar a un altre lloc», explica el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, sobre l'opció més viable i «realista» per aconseguir el desmantellament. La inviabilitat econòmica de l'operació de retirada de CLH va ser, precisament, el factor que va desencadenar l'anul·lació del darrer POUM. «Volem que marxi CLH perquè és una indústria contaminant i ens condiciona molt», afegeix Puig. D'altra banda, Puig posa en valor la creació de ciutat a banda i banda del riu i les futures actuacions de millora del polígon Francolí.