La toxoplasmosi i variants del gen COMT eleven el risc de patir esquizofrènia
En l'estudi han participat la Unitat de Recerca de Villablanca, el CIBERSAM, l'IISPV i la URV
Un estudi publicat en la revista Genesafirma que haver patit toxoplasmosi combinat amb diverses variants del gen COMT eleven el risc de patir esquizofrènia. La recerca desenvolupada per la Universitat de Granada, la Universitat de Barcelona i la Universitat de l'Estat de Nova York, en el que també ha participat Rafael Martínez, responsable de la Unitat de Recerca en Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (UNIVIDD) de la Fundació Villablanca, investigador del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA i professor a la Universitat Rovira i Virgili.
El treball de recerca demostra que la infecció de Toxoplasma Gondii (que provoca toxoplasmosi) interactua amb diverses modificacions del gen COMT i eleva el risc de patir esquizofrènia, especialment amb la variant Met/Met. Aquest és el primer estudi que analitza la interacció entre aquesta variació genètica específica i aquest factor de risc infecciós ambiental.
El gen COMT s'encarrega de la metabolització de la dopamina, un dels principals neurotransmissors, i en regula la seva quantitat al cervell. Però variants com l'estudiada (Met/Met) són menys eficients en aquest procés i es provoca un excés de dopamina.
Per altra banda, la infecció per Toxoplasma Gondii afecta la velocitat de metabolització de la dopamina, de manera que en una persona infectada que a més tingui el gen COMT Met/Met es multiplica per 2,7 les probabilitats de patir esquizofrènia per aquest excés de dopamina en el cervell. Cal tenir en compte que la infecció per Toxoplasma Gondii pot provocar en les persones infectades símptomes psicòtics, i pot afectar altres neurotransmissors que tenen un paper secundari en l'esquizofrènia, com la serotonina i el glutamat.
Esquizofrènia
L'esquizofrènia és una malaltia psiquiàtrica crònica debilitant que es caracteritza per canvis en la percepció, el pensament, l'afectivitat i el comportament. Els estudis sobre l'origen de la malaltia apunten a la interacció de factors de risc neuroquímics, genètics i ambientals, que alterarien el sistema de neurotrasmissió de la dopamina.
Malgrat l'alta heretabilitat de l'esquizofrènia, és ben reconegut que factors no genètics com certes infeccions neurotròpiques i altres estressors primerencs de la vida també poden tenir un paper.