«Les persones no són només un símptoma»

— Quin va ser el camp d'estudi de la seva tesi?

— Jo formo part del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria de l'Institut Pere Mata-URV, i el meu treball és un compendi de tres articles. En el primer vaig analitzar, a partir d'un tall transversal, quina era la qualitat de vida, adaptació social i estrès en joves amb un primer episodi psicòtic o en risc de patir-lo. En el segon, vaig mostrar els resultats del seguiment fet durant tot un any, per veure com evolucionava la seva qualitat de vida, i en el tercer vaig fer una anàlisi de la influència del maltractament infantil en l'adaptació social i la qualitat de vida d'aquests joves.

— En quin context se situa el seu treball?

— Al 2006 es va posar en marxa una prova pilot a dotze demarcacions de Catalunya per atendre a joves amb símptomes compatibles amb la psicosi (la malaltia més característica de psicosi és l'esquizofrènia), i que avui dia ja cobreix tot el territori català. A Tarragona, es va desplegar també el Programa d'Atenció a les Psicosis incipients (PAE-TPI) de l'Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata, que és on es duu aquesta investigació. És un dispositiu que atén a joves amb símptomes com deliris, al·lucinacions, davallada de la funcionalitat (que es pot manifestar per exemple en un empitjorament dels estudis, l'abandonament dels amics o comportaments estranys). Aquest programa detecta de forma precoç aquests símptomes i ofereix ajuda psicològica, farmacològica i d'intervenció d'infermeria des de les fases inicials. La idea és tractar-ho de forma precoç perquè d'aquesta manera la persona no tingui símptomes molt greus o es desvinculi en l'àmbit social.

— I a quines conclusions va arribar amb el seu estudi?

— El grup de població estudiat són joves amb símptomes psicòtics o en risc de patir-los. Vam veure que hi ha una relació entre l'adaptació social i la qualitat de vida, de manera que, a pitjor qualitat de vida, pitjor adaptació social. I, a més, el factor que intervé en aquesta relació és l'estrès: el que fa que una persona tingui pitjor adaptació social és l'estrès que genera la malaltia, les tensions familiars, etc.

— També va fer un seguiment d'un any a pacients. Què van mostrar els resultats?

— A partir de l'estudi dels joves que ja havien patit un primer episodi psicòtic, vam veure que els que estaven millor socialment, la seva qualitat de vida baixava durant el primer any. En canvi, els que partien d'una situació pitjor, milloraven en aquell primer any. És a dir, no hem de perdre de vista els que en un principi estan millor.

— El tercer camp d'estudi va ser la influència del maltractament infantil. A quines conclusions van arribar?

— El maltractament infantil, que no té per què ser maltractament actiu, pot ser per exemple per negligència, té un impacte molt important en la manera com la persona es desenvolupa socialment quan comença la malaltia. Quan hi ha antecedents de maltractament, els pacients tenen més dificultats per fer activitats on participa gent. I també hi juguen un paper els símptomes depressius.

— A partir del seu estudi i de les conclusions que se'n deriven, quines haurien de ser les intervencions que es facin?

— En primer lloc, no perdre de vista que la persona no és només un símptoma, és un símptoma més la seva família, la seva feina, la seva activitat social… És molt important no oblidar-ho, perquè la percepció interna és que, en la majoria de casos, els símptomes remeten, però la qualitat de vida es manté baixa. Per tant, cal fer una intervenció des de l'àmbit multidisciplinari, reforçant els vincles amb la família i els amics. Això, malgrat saber que tot plegat és un estira-i-arronsa: fins on apreto a la persona perquè surti, perquè mantingui la feina quan pot tenir dificultats per fer certes funcions…? Però cal potenciar que es mantingui el contacte amb la realitat i l'entorn habitual. I, després, dur a terme intervencions adreçades a treballar aspectes que no són només la malaltia. De vegades, a la consulta d'infermeria senzillament preguntem: Què vas fer ahir?, amb tot el que això implica.