L'Ajuntament de Tarragona obre 700 expedients per guals il·legals

L'Ajuntament de Tarragona ha tramitat un total de 700 expedients de regularització per legalitzar guals permanents des que va començar a aplicar el Pla de control tributari, elaborat el 2021, que va detectar que la ciutat tenia molts menys ingressos en matèria d'impostos sobre guals permanents que altres nuclis de població de la mateixa mida o fins i tot d'altres més petits. Aquesta activitat d'inspecció i legalització no depèn de cap campanya en concret, sinó que és una competència municipal que l'àrea de Domini Públic exerceix permanentment. La recerca dels guals sense permís no té, doncs, límit en el temps.

Fins ara s'ha procedit a inspecionar 1.200 punts escampats arreu de la ciutat, el quals han donat lloc a 700 expedients oberts de legalització. D'aquests, fonts municipals indiquen que el 75% s'han resolt positivament. Segons aquestes xifres, Tarragona compta ara amb 525 guals regulars més que abans no estaven declarats.

Efectes retroactius

Aquesta situació va provocar molt de rebuig i iritació fa uns mesos, ja que els veïns afectats, molts d'ells de Llevant perquè aquesta zona acumula la major part dels guals permanents no regularitzats de la ciutat a causa de que hi predominen els habitatges unifamiliars, es queixaven dels efectes retroactius de les mesures municipals, ja que en aplicació del Pla de control tributari s'apliquen quatre anys de retroactivitat a cada deute, cosa que es fa per evitar que el deute en qüestió prescrigui, d'acord amb la llei.

Tot i que de bon començament els veïns no descartessin mobilitzacions, han acabant acceptant que, com que els expedients es tramiten de manera individual, segons el tipus de gual que té cadascun, no es pot fer cap acció col·lectiva contra el pagament.

El president de l'Associació de Veïns de Boscos de Tarragona, Josep Antoni Solé, ha indicat que a cada veí que ve a queixar-se a l'associació se li dona un formulari per ajudar-lo a presentar un recurs contra l'Ajuntament. «Però els recursos sempre els desestimen», explica Solé, «i, aleshores, si volen seguir endavant, és quan d'anar als tribunals. Això els hi costarà els honoraris d'un advocat i, si perden el cas, la quantitat a què els condemnin. Si el guanyen, l'Ajuntament recorrerà per evitar crear un precedent, i la cosa no s'aturarà allí. L'associació no hi pot intervenir», indica.