Ni la pluja evita la tornada a la normalitat de les festes de Sant Roc a Tarragona

Quan la pluja va banyar ahir al matí els carrers de Tarragona, es va posar en qüestió que el seguici de les festes de Sant Roc es pogués celebrar com estava previst. No obstant això, igual que els núvols, els dubtes es van dissipar un cop la comitiva va abandonar l'església de Sant Francesc a les 12.15 hores, acompanyada d'un sol radiant que tornava a brillar al cel. «Ens ha plogut l'estona que hem estat d'ofici. Tenim un bon acord amb Sant Roc», celebra Salvador Fà, vocal de la junta de l'Associació Cultural Sant Roc, l'encarregada d'organitzar els actes festius. Després de dues edicions en petit format, les festes de Sant Roc van tornar ahir al carrer amb l'esplendor que les ha caracteritzat durant els seus 178 anys d'història, sense mascaretes i sense distància de seguretat. «Poder tornar a fer una revetlla com les que fèiem abans, que ens poguéssim retrobar, gaudir i ballar, era molt especial», valora Fà.

Tradició familiar

En el cas del vocal de l'associació cultural, la passió per Sant Roc neix des que era petit. La casa familiar s'ubicava al carrer del Cós del Bou, on acabava la cercavila, i l'immoble era justament on es venera en l'actualitat el peregrí. Els cosins Arnau i Meritxell Fà, fill i neboda de Salvador, respectivament, recorden quan anaven a casa de l'avi a viure les festes. Des de llavors, han continuat vinculats amb la celebració.

Arnau és graller dels Gegants Vells Petits des del 2011, mentre que Meritxell va ser pubilla de Sant Roc abans de la pandèmia. Meritxell detalla que alguns amics encara li pregunten si realment li agraden aquests actes de caràcter tradicional, però ella no en té cap dubte: ho porta a la sang.

«M'han educat així, m'han criat així i, a mi, m'encanten. Si a ells no els agraden, ells s'ho perden, perquè tot això és espectacular», expressa. Amb tot, celebra que enguany s'hagin recuperat els actes a ple rendiment, però nota que els assistents estaven «una mica espantats». «Estem amb la por d'estar tan a prop els uns dels altres. Cada cop que estàs amb tanta gent junta, penses: 'Ostres, contagis'», reflexiona.

La mateixa sensació imperava en Daria Valiente. Fa 15 anys que viu a la zona i es bolca a les festes com a membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Revela que el dilluns, quan es va celebrar la gran diada castellera, es va sentir una mica «espantada» per la quantitat de gent que es va reunir al Cós del Bou. No obstant això, puntua aquesta edició de Sant Roc amb un nou. «Un deu no el puc posar perquè sempre hi ha alguna cosa per millorar, però ha anat molt bé», conclou.

Per la seva banda, Jesús Manjón va viure les festes amb il·lusió a través dels ulls del seu fill, que amb 11 anys s'estrenava com a portador del Drac Petit –que només va sortir el dilluns– després de temps tocant els timbals. Manjón afirma que les persones que formen part del seguici són vistes pels espectadors com a «estrelles del rock».

Tanmateix, assenyala que ahir hi havia «més gent que mai» gaudint de la cercavila de Sant Roc, un fenomen que s'explica perquè «venim de dos anys una mica foscos» i per la presència de turistes, que es van trobar amb els elements festius i van decidir seguir-los, encisats per la música.