Tarragona treballa per protegir les seves 35 masies en sòl no urbanitzable

L'Ajuntament de Tarragona ha elaborat el seu catàleg i una normativa específica per tal d'aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de preservació de les masies situades en sòl classificat com a no urbanitzable. La ciutat compta amb un total de 35 masies o cases rurals, però al catàleg s'han inclòs 25. L'objectiu principal del consistori, en la mateixa línia que la Generalitat, és la rehabilitació d'aquests espais per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials, així com la recuperació de les volumetries preexistents a l'assentament.

La majoria de masies i cases rurals que figuren al catàleg es troben a la zona de Llevant. Dins de la normativa, també s'indiquen els usos admesos per a cadascuna de les 25. A banda de l'habitatge familiar, els usos contemplats són l'hoteler, l'establiment de turisme rural, la realització d'activitats o com a equipament o servei comunitari, com, per exemple, residències de la tercera edat, centres de rehabilitació o instal·lacions sanitàries. Pel que fa als usos permesos, varien per a cadascuna de les masies. Alhora, també s'estableix un full de ruta per a cadascuna de les cases, quines actuacions cal realitzar per tal d'assolir l'objectiu, quines condicions i limitacions s'estableixen.

Entre les 25 que hi figuren al catàleg, es troben dues de titularitat pública –Mas dels Arcs i Mas d'en Granell– i 23 de titularitat privada, entre les quals hi ha Mas del Frare, Mas d'en Garrot i Mas Rabassa. Tal com indiquen les fitxes del catàleg, la majoria estan abandonades o en desús (13), la qual cosa comporta que, en 12 dels casos, l'estat de conservació sigui considerat dolent. Unes altres 7 estan en bon estat i 6 en un punt intermedi. De les 25, un total d'onze s'utilitzen com a habitatge (7 amb explotació agrícola, una amb taller i espai d'exposició i tres únicament d'habitatge).

Precisament, el propòsit de l'administració pública és rehabilitar-les sempre que es respecti la composició volumètrica original. Per tant, no s'admetran ampliacions de l'edificació, excepte si és necessari. El document elaborat per l'Ajuntament també exposa la importància de preservar l'entorn de les edificacions i els elements d'interès patrimonial i mediambiental. Altres dels aspectes regulats són els materials i colors per tal de donar coherència al conjunt de la parcel·la, els accessos i el condicionament de les àrees de visita.

Encara que el catàleg estigui format per 25 masies i cases rurals ubicades en sòl no urbanitzable, existeixen unes altres 10 que el consistori ha deixat fora de les fitxes per diversos motius. En tres dels casos, és perquè l'edificació es troba al catàleg de béns a protegir –Mas de Pinyolet, Mas de Martí Mas i Mas d'en Sorder–, mentre que uns altres sis no s'hi incorporen perquè estan en males condicions o en ruïna i, per tant, no poden allotjar cap dels usos que es preveuen al catàleg.

En la majoria de les masies es va començar a detectar, cap als anys vuitanta, un procés de despoblació relacionat amb la industrialització de la ciutat, de la pèrdua de valor de la terra i de la impossibilitat dels propietaris d'assumir les obres necessàries per mantenir-les, la qual cosa va provocar que moltes comencessin un procés de degradació. El catàleg i la normativa pretenen salvaguardar els seus valors perquè, segons indiquen, es tracta d'elements mitjançant els quals és possible «vehicular la recuperació de tot un territori sota uns criteris de modernitat, equilibri i sostenibilitat».