El pistoler de Tarragona rep l'eutanàsia avui sense el seu últim desig de llibertat

El pistoler de Tarragona, Eugen Sabau, rep avui l'eutanàsia. Finalment, després de tants mesos d'estira-i-arronsa, ha acabat prevalent el dret a morir dignament per damunt de les causes penals a les quals s'enfronta. Una decisió que ha intentat revocar la defensa de les víctimes fins a l'últim moment. Tot i que la mort assistida programada pel dia d'avui ja era definitiva, sempre han contemplat l'opció d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) o al procediment administratiu d'eutanàsia per paralitzar-lo per la via contenciosa.

Sabau rep l'eutanàsia que tant demanava, però ho fa sense el seu últim desig de llibertat. Ahir la magistrada del Jutjat d'Instrucció 5 de Tarragona va desestimar la petició del pistoler de Tarragona de passar els darrers dies de la seva vida en llibertat a l'hospital.

El Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona), on el pistoler de Tarragona està ingressat al mòdul penitenciari, amb una lesió medul·lar irreversible, havia programat per avui la seva eutanàsia, després que el Tribunal Constitucional (TC) rebutgés els darrers recursos amb què les seves víctimes pretenien paralitzar la seva mort assistida.

Gerard Amigó, advocat d'Eugen Sabau, havia demanat a la jutgessa d'instrucció la llibertat de l'acusat perquè pogués passar els últims dies a un hospital i acomiadar-se de la seva família, en assegurar que no hi ha risc de fugida ni de destrucció de proves, ateses les seves circumstàncies personals.

Petició denegada

Aquest dilluns, la magistrada va decidir desestimar la petició, perquè considera que «seguiria concorrent un elevat risc de fuga, ja que el pacient passaria a ingressar en un hospital ordinari sense vigilància policial de cap mena, on qualsevol tercer, familiar o amic, podria accedir-hi fàcilment i facilitar-li la fugida».

També va destacar que l'acusat «no ha manifestat en cap moment el seu penediment pels fets ni ha sol·licitat perdó a les víctimes, d'on es desprèn una escassa voluntat per part d'assumir responsabilitats pels seus actes». Hi va afegir que «no s'adverteix en quina mesura la llibertat provisional de l'investigat afectarà la seva situació personal o sanitària».